Cap de setmana intens en tots els sentits... Dissabte a la tarda sessió de piscina per veure nedar l'Oriol (200m/lliures=02mi09seg ; 100m/braça=01mi26seg ; 200m/papallon=02mi40seg). A la tarda-vespre carregar les bicicletes (meva, Carles i Jordi, els nebots) al remolc i fer tots el preparatius per l'endemà. Al vespre sopar amb l'staff del VIC-ETB. Diumenge al matí a Terrassa per participar a la duatló de muntanya representant el FisioRutPujol mentre l'Elisabet es queda a Vic per fer la mitja (2h04mi). Al vespre a Barcelona per acompanyar en Jan a veure el Barça (Barcça 4 At. Madrid 1).
Situats en diumenge em llevo a 2/4 de 7 per esmorzar dues llesques de pa amb mantega i melmelada, un bon suc i un parell de cafès seguits d'una dutxadeta. A 2/4 de 8 arriben els nebots acompanyats d'en Quim (el Guiti). Plegats arribem a Terrassa, pels vols de les 9, sense cap contratemps seguint els mapes que sempre ens prepara l'Elisabet. Aparquem amb força comoditat i tenim temps de veure la sortida de la cursa de muntanya. Comentem una mica la jugada i comencem a fer els preparatius. Descarregar les bicicletes, canviar-nos,... per esperar la sortida que és a 2/4 de 11.
Sortida. Surto de molt enrera i això fa que pugui avançar força gent. Cau el km1/4:59 ; km2/4:49 ; km3/4:36. Em sento bé i tinc bon ritme per ser qui sóc i ser cursa a de muntanya. km4/6:28 (era un tram molt tècnic amb una mica d'aglomeració); km5/5:09 i km6/4:35 . Es van afegir un 500 metres més que vaig a 4:34. Tot plegat per acabar content i satisfet del primer tram de run. Posició 211 de 380 inscrits. Transició molt correcta, poc més d'un minut i mig i ja estic damunt la bici.


Novament transició molt correcta (no puc posar el temps ja que en la caiguda el forerunner s'ha desprogramat).
I començo el segon tram de run, i m'adono que el dolor dels bessons no és tant intens com al damunt de la bici. Així que decideixo apretar una mica i amb aquestes puc fer els darrers 3 km (eren curtets) en 09mi50 seg. A remarcar la posició 120 de 380 inscrits.
Una altra duatló de muntanya al sac, i malgrat les diferents vicissituds acabo feliç i content. Qui m'ho havia de dir, jo que sempre deia que mai faria duatlons de muntanya !!!
I avui per acabar voldria fer-ho amb una d'aquestes frases que circulen per la xarxa.
"Lo llaman Suerte pero es constancia , Lo llaman casualidad pero es disciplina, Lo llaman genética pero es sacrificio. Ellos hablan, tú entrenas "
Agrair també a la Núria Padrós per les seves fotografies.
Propera parada..... ??? - ???
p.d. El 9 Nou, divendres 21 de desembre de 2012. pàg.50