25 Marathon du Médoc
Moltes han estat les experiències viscudes aquest cap de setmana, així que, anem a posar-les en ordre.
Sortim el divendres al matí, a les vuit, per anar a la marató del Médoc. Durant el trajecte fem una parell de paradetes i això fa que pels vols de les 6 de la tarda ja estiguem a Pauillac recollint els dorsals. L’ambient és festiu, però no molt diferent al que he viscut en altres maratons. Ja prop de les 7 de la tarda acomiadem al Josep i la Maria que han decidit passar la nit en un “Chateaux” i quedem emplaçats per l’endemà. La resta, les famílies Carme-Toni-Ferran-Eudald, Mercè-Joan-Martí-Irene i Elisabet-JosepMaria-Oriol-Jan-Martina ens dirigim a Hourtin, a uns 25 km, on tenim l’allotjament en el càmping “Les Ournes”. Deixem les coses...i cap a sopar. Ens recomanen una pizzeria que es troba a uns 10 minuts caminant.... una vegada instal·lats, un bon plat de pasta acompanyat d’un bon vi, és el menú de la majoria.
Ja de fosc tornada al càmping i primera sorpresa, ningú dels 13 membres de l’expedició és capaç de trobar els “bungalows” on estem allotjats. Fa riure, però el temps passa i la caminada s’allarga. Finalment en Toni, en un moment d’inspiració resolt la situació. Us puc assegurar que el bon vi no hi va tenir res a veure..... .
El dissabte dia 12, juntament amb la Carme i el Joan (la resta dels membres de les famílies es queden al càmping) ens dirigim de nou a Paulliac on arribem a les vuit. Deixem el cotxe a les afores i comencem els preparatius. Segona sorpresa... la Carme s’ha deixat el dorsal al càmping... Sense dubtar gens ni mica truquem al Toni (el seu home) que després de fer baixar algun que altre Sant... arriba amb el dorsal just a 2/4 de 9 i se'n torna al càmping. Entretant s’afegeix el Josep que ha dormit com un senyor al “Chateaux”.
Ja tots quatre, ens apropem a la sortida.... i renoi.... ara si, l’ambient que es respira no té res al veure amb el de les altres maratons viscudes. La pràctica totalitat de la gent (unes 8000 persones) va disfressada.
A les 9 estem ja en posició de sortida que no és fins a 2/4 de 10. Doncs bé, un espectacle de trapezistes omple aquesta mitja horeta.
I a 2/4 de 10 sortida...comença la marató.... comença l’espectacle. Sempre, tots quatre plegats, anem fent els quilòmetres i anem comentant l’originalitat de les disfresses, des de les més minimalistes fins a les més carregades.
Pels voltants del km 17 ens entrevista la tv francesa....
És la pròpia marató la que et marca el ritme, uns 6:30 mi/km, la que fa que els quilòmetres passin i tu no te n’adonis, la que et fa preguntar si podràs tornar a fer una marató “normal”.......
Em va agradar molt veure com altres participants, amb bones marques en les maratons “normals”, són capaços de gaudir de la festa deixant de banda aquell esperit més competitiu que sovint ens acompanya.
I com aquell que no vol la cosa... s’entra en els darrers 20 km.... i aquí si.... les degustacions són tan seguides que cal saltar-se’n algunes .... quan deixes de sentir un grup de música ja comences a sentir el següent, l’animació és total. Cada 2 -3 km un equip mèdic pels massatges.
En els darrers 5 km la culminació...... primer un tallet de pernil...... i just quan deixes de notar els gust salat a la boca, et trobes amb les ostres (vaig menjar-ne 5) amanides amb llimona i acompanyades de vi blanc..... i quan les ostres ja estan una mica avall.... arriben els trossos d’entrecot amb vi negre. I com no.... per acabar un gelat de xocolata.
Al km 42 trobem unes noies que ens netegen la cara i ens perfumen... per tal d'arribar tips i nets a la línia d’arribada on ens esperaven les nostres famílies.
En Joan ha pogut fer la primera marató, la Carme i el Josep han fet de la marató una festa... i jo m’ho he passat molt i molt bé.
Salut i km.
Fotos de la marató del Mèdoc
 |
| medoc-2009-fotos |
Diploma de la marató del Mèdoc
Traçat de la marató del Mèdoc
Directament a wikiloc
