VI Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ) 12 hores 32 minuts
Com m’agrada aquesta prova!!!! Si, he disfrutat molt i molt... , i també he après moltes coses... sobretot de les petites errades que un va cometent al llarg del dia. Però anem a poc a poc.
Després d’un hivern amb força problemes a l’esquena arribo a l’ironcat amb allò que es diu: els deures fets, justets, però fets. El dissabte a la tarda “breafing” per a recollir el dorsal i comentar els petits canvis respecte a l’edició de l’any passat. Aprofito per saludar al Carles, al Jordi, al Roger ..... i d’altres coneguts que tot i veure’ns només un cop a l’any, sembla com si l’any no hagués passat.
A les vuit a sopar i a les deu al llit, si a llit, que no vol pas dir a dormir. Pràcticament no vaig aclucar l’ull (primer aspecte a millorar).
A les cinc menys cinc surto de llit, que no vol pas dir que em desperti, dutxadeta, i a esmorzar. Em porto els cereals de casa (no és qüestió d’improvisar) que acompanyats del suc de taronja i el cafè llarg completen l’esmorzar.
A les sis, vaig a buscar la bicicleta al local que destina l’hotel per guardar-les i que es troba a uns 200 metres. Torno a l’habitació per agafar la bossa i cap a boxes per passar el control, deixar la bicicleta al seu lloc i enllestir els darrers preparatius.
A ¾ de 7 vaig cap a la sortida, força nerviós, tant que no m’adono que el gorro esta segellat i primer problema..... Sort del Carles que amb una gran sang freda em diu que s’obre fent.... li deixo el gorro i el gorro queda obert!!
I a les 7 en punt sortida, una sortida estranya, de cop i volta em trobo enmig de peus i mans .... així que, aixeco el cap, busco la segona boia , em situo en un lloc més tranquil·let i a la meva. Tercera boia (situada al mig del tram llarg) sense problemes, i abans d’arribar la quarta boia veig el Carles. Em passa per la dreta i sense perdre’l de vista arribem a la cinquena boia i d’aquí cap a la primera..... Primera volta feta, el Carles se’n va, i jo em lamento de la forta cremada que m’està fent el neoprè al coll. La setmana abans vaig estar nedant més d’una hora i no vaig tenir cap problema (segon aspecte a millorar, cal no estrènyer massa el coll del neoprè).
La segona volta, la faig al meu ritme.... tot plegat per acabar amb temps de 1h22mi (13 minuts de millora respecte l’any passat).
En la transició demano crema per protegir-me les cremades del neoprè, i això em fa perdre algun minutet, però era necessari.
Agafo la bicicleta i a seguir el guió.... volia marcar un mitjana de 28 km/h i ho vaig clavar. Vaig parar a la primera i a la segona volta per fer necessitats menors, vaig menjar quatre barres, beure uns quatre bidons i a cada volta tres trossos de taronja. L’organització em dona 6h33mi que faria una mitjana de 27,44 km/h, però amb aquest temps s’inclouen les dues transicions (20 minuts de millora respecte l’any passat).
En la transició em canvio de samarreta i de pantalons, però d’una manera bastant ràpida, em poso les espardenyes i a córrer. Fins el km22 segueixo el guió.... un promig de 6mi/km però començo a pagar les errades. En els avituallaments em bloquejo i bec i menjo coses que no em convenen. Entre donuts, pitzzes, barretes, gels, taronges, síndries, coca-cola, aquarius,.... em vaig liar un mica!!!! (tercer aspecte a millorar). Així que els darrers 20 km els faig majoritàriament corrent, però també algun caminant. Tot plegat per acabar la marató amb 4h35mi. (42 minuts de millora respecte l’any passat).
Així que acabo l’ironcat amb 12hores 32 minuts 43 segons (1hora 15 minuts 10 segons de millora respecte l’any passat).
1ª ECO-MITJA Marató OSON@ CORRE – CIUTAT DE VIC 1h 30mi 12seg
Córrer a casa et permet trobar-te amb la gent que coneixes i que sovint els veus en àmbits no esportius i si més professionals. Des del mecànic, fins el venedor de la ferreteria, des del company d'escola fins al treballador del banc.
