diumenge, 26 d’abril de 2009

Duatló de Vic (7+33+4). 26 d' Abril del 2009


Duatló de Vic (7+33+4) amb 2h11m.... i avui m'han recordat que l'infern també existeix!!!! De totes maneres he acabat sencer.... que tenint en comptes les condicions..... poca cosa més es pot demanar.



Després d’una setmana força carregada d’entrenaments em prenc la “duatló de vic”, que de fet es fa pràcticament a la porta de casa meva, com la millor manera d’acabar la setmana.

Així que després d’un bon esmorzar, cereals amb suc de taronja més cafè carregat, i una dutxadeta vaig cap a la sortida a poc més de ¾ de 10, amb la bicicleta i una motxilleta a l’esquena.

Saludo a coneguts i amics.... i sembla que tot va bé. La motxilleta no pot entrar a box, així que agafo la bossa que hi porto a dins i deixo la motxilleta al guarda-roba.

Em noto bé, però ja em diuen que en una part del circuit de bicicleta l’aigua fa de les seves. No hi dono importància

A les 2/4 de 11, sortida.... i en poc més de 30 minuts cauen els primers 7 km. Segueixo tenint bones sensacions i això m’anima.

Entro a box, agafo la bicicleta i som-hi. Conec bé el recorregut, i això em permet regular-me. Cal pujar fins a Taradell, no em passa ningú i si són molts els que deixo enrera. Pujo a la Mansa a bon ritme com bon ritme té la pluja que està caient i a més el fred m’està arribant allò que es diu als ossos. Cada vegada més fred i més aigua...... A la baixada decideixo no arriscar gens ni mica... així que em passen alguns dels que havia deixat enrera a la pujada.
Cada vegada més fred, més aigua, i fins i tot una mica de pedregada que anava acompanyada d’unes ventades que si et distreies et podien tirar a terra. Arribo a la Barita empapat, i amb un fred de .....Veig gent aturada, sento un que diu que no es troba les mans!!!! Segueixo a la meva, ... arribo a la Fullaca i d’allà toca pujar a Romagats.... Les pujades no són cap problema.... Els problemes tornen quan començo a baixar Romagats..... Novament decideixo no arriscar gens. De fet amb la tremolor que tinc de braços i mans poca cosa puc fer. Troba uns companys aturats ajudant a un participant amb vertaders símptomes d’hipodèrmica. Els demano si necessiten res i em diuen que vagi tirant ... això faig.... fins a Sant Julià i ....finalment fins a Vic. Marcant un promig de 25 Km/h quan fàcilment es podien haver fer uns 30km/h.

De nou a box, amb una transició força lenta, he hagut de buscar algú que em descordés els casc (amb les mans tan fredes era del tot impossible) em decideixo a fer els 4 km finals. La primera sensació que tinc em que no porto les meves espardenyes (amb els peus tan freds les plantilles sembles de ferro)... però sense preses i sense pauses faig a una mitjana de sota de 5 mi/km

Temps final 2hora 11 minuts
Lloc de la general 147 de 173.
Per categories el 28 de 35.
Abandonaments 56


Com a conclusió dir que estic content del temps final, que sobre la bicicleta m’he trobat molt bé, que no he arriscat per què no em calia....Estaré a la sortida de l’IRONCAT i .... .per què no????? A l’arribada.