Cap de setmana intens en tots els sentits... Dissabte a la tarda sessió de piscina per veure nedar l'Oriol (200m/lliures=02mi09seg ; 100m/braça=01mi26seg ; 200m/papallon=02mi40seg). A la tarda-vespre carregar les bicicletes (meva, Carles i Jordi, els nebots) al remolc i fer tots el preparatius per l'endemà. Al vespre sopar amb l'staff del VIC-ETB. Diumenge al matí a Terrassa per participar a la duatló de muntanya representant el FisioRutPujol mentre l'Elisabet es queda a Vic per fer la mitja (2h04mi). Al vespre a Barcelona per acompanyar en Jan a veure el Barça (Barcça 4 At. Madrid 1).
Sortida. Surto de molt enrera i això fa que pugui avançar força gent. Cau el km1/4:59 ; km2/4:49 ; km3/4:36. Em sento bé i tinc bon ritme per ser qui sóc i ser cursa a de muntanya. km4/6:28 (era un tram molt tècnic amb una mica d'aglomeració); km5/5:09 i km6/4:35 . Es van afegir un 500 metres més que vaig a 4:34. Tot plegat per acabar content i satisfet del primer tram de run. Posició 211 de 380 inscrits. Transició molt correcta, poc més d'un minut i mig i ja estic damunt la bici.
Aprofito per menjar el primer gel (226-energy-gels ; start energy ) i ja m'adono que els bessons de les cames no van com han d'anar. Tot i que no puc forçar, em permeten mantenir un ritme força acceptable. Intento apretar de nou, però desisteixo, serà qüestió d'anar mantenint la cadència alta. Passen els km's i arribo a la primera baixada força trialera que supero molt dignament. Tot seguit un altre tram de pujada per començar la baixada definitiva i així acabar la primera volta. En plena baixada però, se m'enganxa un borinot al llavi, amb la ma dreta intento treure-me'l i em "foto" un ceballot dels grossos. Però a més, em queden els dos bessons de les cames enganxats a dalt. Molt dolor. Quedo estirat al terra sense poder-me moure i colapsant la baixada. Afortunadament un excursionista que passava per allà, em treu la bici del mig i m'ajuda a fer baixar els bessons. Quina lleugeresa que sento!!!!. Tot plegat hi he deixat uns 6 minuts llargs i m'enduc un picada de les grosses. Ara bé, em dic a mi mateix que seré més prudent encara a les baixades i que malgrat els problemes dels bessons aquesta duatló s'acaba. 
Procurant fer tot tipus d'estiraments sobre la bici, acabo la primera volta, em prenc un altre gel (226-energy-gels ; start energy ) i començo la segona. Tinc l'avantatge que ara ja conec el terreny; això fa que, no tot el ràpid que voldria, pugui acabar aquesta segona volta força sencer. En total, uns 21 km's en 01h41mi. Posició 273 de 380 inscrits.Novament transició molt correcta (no puc posar el temps ja que en la caiguda el forerunner s'ha desprogramat).
I començo el segon tram de run, i m'adono que el dolor dels bessons no és tant intens com al damunt de la bici. Així que decideixo apretar una mica i amb aquestes puc fer els darrers 3 km (eren curtets) en 09mi50 seg. A remarcar la posició 120 de 380 inscrits.
Una altra duatló de muntanya al sac, i malgrat les diferents vicissituds acabo feliç i content. Qui m'ho havia de dir, jo que sempre deia que mai faria duatlons de muntanya !!!
I avui per acabar voldria fer-ho amb una d'aquestes frases que circulen per la xarxa.
"Lo llaman Suerte pero es constancia , Lo llaman casualidad pero es disciplina, Lo llaman genética pero es sacrificio. Ellos hablan, tú entrenas "
Agrair també a la Núria Padrós per les seves fotografies.
Propera parada..... ??? - ???
p.d. El 9 Nou, divendres 21 de desembre de 2012. pàg.50
