diumenge, 31 d’agost de 2008

Reflexions sobre l'ironcat 2008

La història del meu primer IRONCAT


Totes les històries deuen tenir un inici, o no.... per que la meva, si el té, no se massa on anar-lo a buscar.
Pot ser, va ser el 1992, quan en alguna de les llibreries que vaig visitar durant el mes que vaig passar a l’Anglaterra em va caure a les mans una llibre que explicava la història de l’Ironman de Hawai amb unes fotografies i relats de vivències personals que no et deixaven indiferent. Cert és però, que m’hauria agradat veure’m retratat en alguna d’aquelles històries. Ara bé, tot i que la part de bicicleta si la veia possible, ja que malgrat haver estat un ciclista juvenil força dolent, les meves cames acumulaven bastants quilòmetres, pel que fa a les altres especialitats, mai havia nedat més 200 metres sense parar i en prou feines havia fet més de 10 km seguits per asfalt. Tot plegat un miratge, i així la meva vida esportiva va continuar força aturada i vivint dels records de ciclista juvenil.

Ara bé, al 1994 decideixo comprar-me una nova bicicleta de carretera, la Pinarello-Monviso i portar de nou a l’asfalt el somnis de juvenil. Diferents marxes cicloturístiques, com ara la Quebratahuesos, Les 3 Nacions, les Rutes del Montseny, La Gitana, la Marmotte, ... van formant part del meu pòsit esportiu i paral·lelament em vaig introduint al món del running debuntat a la mijta marató de Roda per seguir amb la marató de València, Barcelona i Vic totes tres al 1997.





Tota aquesta efervescència esportiva però, s’acaba i de bon grat, a l’Agost del 1998 amb l’arribada de l’Oriol, el Febrer del 2000 d’en Jan i al Setembre del 2001 de la Martina. El dia a dia ja es tota una autèntica competició, però amb la il·lusió tot és fa possible. Per altra banda, la salut em dóna una parell d’avisos que em deixen una mica, o millor dit força, tocat..... fins que al 2006 arriben els Reis d’Orient (que savis que són) i em deixen una raqueta de tennis amb l’obligatorietat d’inscriure’m al torneig del club. Així que ja em teniu amb 40 anys i fent una prova de nivell per saber a quin grup quedo enquadrat. I sense fer-ho malament del tot, va ser una manera de recuperar l’activitat esportiva.

Amb l’arriba de l’estiu d’aquest 2006, començo a trobar una mica de bon gust a la piscina i tot solet ja soc capaç de fer 1.500 metres. Fàcilment m’adono però que em cal algú que em doni consells importants i amb aquestes “contracto” en Roger Costa per tal que em faci 10 sessions de mig hora. Les fem entre el Setembre i Octubre i quin encert!!!! En el meu estil de natació hi ha un punt d’inflexió, pot ser no milloro massa en velocitat, però renoi... sóc capaç de sortir de l’aigua després de 2.000 metres sense massa cansament. Encara recordo en la darrera sessió que li vaig demanar ... i ara que em cal fer? i ell em va respondre... ves fent metres . I això és el que he anat fent fins ara.
Entretant vaig combinant el running amb la bicicleta de muntanya i de mica en mica torno a participar en algunes proves. Primer de 10 Km, seguint la mitja de Roda de Ter, la de Ripoll,... Tot plegat una bona manera d’acabar el 2006.

Ja al 2007, vaig continuant amb l’activitat tenística, acabant fins i tot tercer de la meva categoria-nivell, però amb les mires més obertes....segueixo nedant, segueixo corrent.... assumint cada vegada més la distància de la mitja marató...fent les de Terrassa, Granollers,... i marcant-me com a objectiu la marató de Barcelona del 2007. Un mes abans però, just després de la mijta de Granollers, m’adono que encara no ha arribat l’hora i així que ... tot i haver pagar la inscripció no hi participo. Tot i així... continuo progressant i disfrutant ...
Participo en un test de Neoprens a Mataró amb el Marcel Zamora, Pilar Hidalgo, David Castro,.... passo el primer cap de setmana de Maig a l’Ampolla per veure in-situ l’ironcat .... i .... imaginable és possible..... així que per què no provar-ho?....

jmmf-ironcat-2008

Resum d'Agost

dijous, 28 d’agost de 2008

Vacances a l’illa de RE . Del 8 al 22 d'Agost

Doncs si,... aquest any hem tornar anar a França, però aquesta vegada en una illa que es troba a 3 km del continent i que a través d’un pont, el Pont de RE, si pot accedir des de la Rochelle.

L’illa té uns 40 Km de llarg per 3 Km d’ampla.... però amb algunes particularitats com ara que hi ha més de 100 Km de “carril bici” i això fa que aquest sigui el mitjà de transport habitual per molta gent. No es tracta d’un ciclisme esportiu, ni molt menys, es tracta d’un ciclisme familiar i de transport (la velocitat mitjana sol ser d’uns 12Km/hora).

Una altra característica es que no hi ha pràcticament cap desvinell, és tota plana.

I en l’aspecte més culinari dir que les “ostres” surten a 3 € la dotzena, els “musclos” a 3,80€ el Kg i les “cloïsses” a uns 12€ el Kg... sense comentaris.

Us deixo unes imatges així com un sessió d’entrenament de running (la marató de Saragossa s’acosta)

illa-de-re


dimecres, 27 d’agost de 2008

I ja són 43.... amb la samarreta de "gala"

El 24 d'Agost va ser el dia d'aniversari....i ja són 43....
Petit recull de d’instantànies.

jmmf-43-anys

dimecres, 6 d’agost de 2008

Miradors de la Plana de Vic

Aquesta és una de les meves rutes amb bicicleta de Muntanya que més m'agrada.
Amb poc més 30 Km faig 1000 metres de desnivell i gaudint en tot moment d’unes vistes de la Plana del tot espectaculars.