Mitja de Granollers. Febrer del 2009

La mitja de Granollers....del 2009 (Sub 2 hores... 1h 59minuts)
El passat més d’Octubre i després de fer la inscripció vaig comentar al Josep i a la Carme, companys de feina, que aniria a Granollers a la fer la cursa amb ells i plegats. I així ho he fet...... Sense cap tipus de pressió, disfrutant en tot moment de la companyia, de la gent, de l’entorn,.... he fet una mitja com no havia fet mai. I la veritat és que també m’ha agradat....

Els primers dos quilòmetres i mig, els hem fet amb la companyia d’en Toni i en Ferran que per primera vegada s’estrenaven en una cursa de 5km. El ritme ha estat molt tranquil (6:29 i 6.23) , llavors i de manera molt suau l’hem anat augmentant per acabar amb un promig final de 5:37 que ens ha permès baixar de les dues hores. Objectiu assolit!!!

Molt content per ells i content per mi....per haver sabut córrer d’una manera diferent a la que feia darrerament i també haver sabut disfrutat. Ara toca esperar com respon la lumbàlgia i acabar de decidir la participació a la marató de Barcelona.

Salut i km.

Resum de Desembre i anual

I pel que fa el mes de Desembre, uns volums correctes per unes sensacions millorables. La maleïda lumbàlgia no em vol deixar.... així que he decidit parar uns 6 dies per veure com va la cosa....


p.d.us deixo el fitxer de tot l'any en format excel

Resum de Novembre i CATEDRÀTIC

Esportivament podríem dir que aquest no ha estat una dels meus millors mesos. Tot i així en vull fer una lectura positiva.
M’ha servit per repassar totes les proves en les que he participat al llarg del 2008 i que carai!!!! n’estic orgullós i molt satisfet.
Mitja de Sitges, Mitja de Granollers, Marató de Barcelona, Duatló de Banyoles, Duatló de Vic, IRONCAT, Cursa de Policies, Triatló B-Banyoles, Triatló de Tossa i Marató de Saragossa crec que fan un bon bagatge.

Alhora m’ha portat una millora considerable de la maleïda lumbàlgia que arrossego des de principis d’Octubre. Les molèsties són pràcticament inexistents quan nedo i quan corro. No puc dir el mateix de quan vaig amb la btt (no he agafat encara la de carretera). I això és curiós, ja que no he modificat cap mida de la bicicleta i a principis d’any no m’havia donat cap molèstia.... Serà l’edat?. Potser em cal modificar algun ajust de la bicicleta? No ho sé... de moment esperaré una mica.

I en l’àmbit més acadèmic estic molt i molt content per haver assolit el grau de catedràtic. No hi havia massa places i molta era la gent que s’hi presentava així que la satisfacció és encara més gran.
Vull agrair a la gent que viu al meu costat. I com moltes coses a la vida hi ha fets aparentment insignificants que acaben sent determinants.
Jo no tenia molt clar si presentar-me a l’oposició, i la frase d’en Lluís va ser determinant “no tens res a perdre, i d’aquesta manera tindràs tota la paperassa endreçada” Gràcies Lluís.
I una vegada dins del procés, no veia molt clar fer el projecte, i la frase d’en Joan va ser també determinant “si fas els projecte sempre tens la possibilitat de sumar alguna cosa.... el projecte no resta” Gràcies Joan.
Aquí però, vull admetre que vaig cometre una errada. Per obtenir la màxima puntuació jo havia de treure un 0,35 del projecte. Vaig preparar un projecte per 0,4, segons el meu criteri, i em vam posar un 0,3 així que vaig deixar de sumar un 0,05. Per sort no ha estat determinat ... però aquestes errades no es poden cometre. La gent va a la centèssima.

Us deixo amb una imatge del matemàtic Evariste Galois ..i si alguna hora us vaga... llegiu la seva bibliografia.... val la pena.

Resum d'Octubre

Resum de Setembre

Marató de Saragossa. 28 de Setembre del 2008

La marató de Saragossa....del 2008 (3h 34minuts)

Aquesta vegada anàvem a Saragossa una mica en "plan expedició". Aquesta estava formada per quatre famílies amb un total de divuit membres (2+3+4+4+5) i corrent un membre de cada família.... així que la cosa estava entretinguda.

Arribem a Saragossa a primera hora de la tarda, fem trobada a l’Hotel i plegats anem a recollir els dorsals en un centre comercial que es trobava a uns 20 minuts. Tornada a l’hotel i cap a sopar on pasta i pizzes formen el menú.

Ja diumenge, em llevo a les 6, dutxadeta i cap a esmorzar que per no variar massa va està format pels cereals, el suc de taronja i el cafè llarg. A dos quarts de vuit agafem un taxi i cap la sortida. Lavabos sense massa cues, i servei de guarda-roba són el previs.....acompanyat del nerviosisme que m’acompanya sempre abans d’una marató.

A les 9 sortida i ja noto d’immediat que tinc una pedreta dins de l’espardenya del peu dret.... "anem bé".... , i mentre penso que faré em surt el 1Km per 5:01. Durant el segon paro en una vorera em trec l’espardenya, la pedreta em poso de nou l’espardenya i tot plegat amb no més de 10 segons. Satisfet de l’operació acabo el 2Km novament amb un 5:01.... anem bé penso. Però... em noto frenat i em deixo anar una mica més. 3Km-4:40, 4Km-4:28, 5Km-4:42, 6Km-5:16 (inclou paradeta per augmentar el cabdal de l’Ebre), 7Km-4:47, 8Km-4:56, 9Km-5:05, 10Km-4:58, 11Km-4:59, 12Km-4:58, 13Km-4:51, 14Km-4:23, 15Km-4:51, 16Km-4:33, 17Km-4:45, 18Km-4:50, 19Km-5:01, 20Km- 4:51, 21Km-4:51


Superada la mitja marató i trobant-me com mai... penso que puc intentar fregar el sub3:30 així que em dic som-hi. 22Km-4:41, 23Km-4:37, 24Km-4:49, 25Km-4:54, 26Km-4:57, 27Km-4:52, 28Km-4:52, 29Km-4:55. Aquí començo a notar els Km i a més em desmoralitza una mica el fet que tinc uns 350 metres desfavorables entre el que em marca el meu gps-pulsòmetre i el que diuen el cartells de la cursa...i com aquell qui no vol la cosa el ritme es comença a enlentir-se.
30Km-4:59, 31:4:57 encara tinc marge.....32Km-5:02, 33Km-5:09, 34Km-5:08 i aquí se m’acaba la gasolina i entro en reserva..... 35Km-5:17, 36Km-5:26, 37Km-5:10, 38Km-5:37, 39Km-5:44, 40Km-5:45, i ja només penso en acabar.... i com de just que vaig.... 41Km-6:05 i 42Km-5:59.

Tot plegat per acabar els 42,63 Km que m’ha marcat el Forerunner amb 3:34 a una mitjana de 5:01....i content si... molt content.....Una altra al sac.

I Triatló de Tossa de Mar (1500 + 43 + 10)

Dissabte, 13 de Setembre del 2008

Em feia il·lusió participar en aquesta triatló, en la seva primera edició. Però havia llegit en diferents fonts que el tram de ciclisme era dur i amb un descens força perillós. Així que, aprofitant la festivitat de la diada 11 de Setembre, vam anar tota la família a Tossa i mentre ells es van quedar a la platja vaig fer una volta al circuit. I si, el circuit no és fàcil i en el descens cal anar amb compte.

El divendres a la tarda faig els preparatius que amb això del triatló no són pocs... ho carrego tot al cotxe i a esperar el dissabte.

Em llevo a 2/4 de 6, i després d’una ràpida dutxadeta, esmorzo els cereals amb el suc de taronja i un cafè llarg. Agafo el cotxe i cap Tossa de Mar on arribo a 2/4 de 8. Aparco al lloc indicat per l'organització, i vaig cap a la sortida on ja es comença a respirar l’ambient previ a la prova.
Pregunto si el neoprè és permès, o no. Primer si, després no i finalment es confirma que és opcional. Així que ho tinc clar. Vaig a prendre un cafè carregat i torno a l’aparcament, agafo la motxilla, la bicicleta i cap a boxes.

Passo el control i busco el meu lloc, i renoi quin espai més petit, però bé.... és el que hi ha. Col·loco totes les coses segons tenia previst, em començo a posar el neoprè, vaig a la línia de sortida per mullar-me una mica i acabar d’ajustar el “traje” a dins de l’aigua i en un moment de distracció faig una glopadeta d’aigua salada. Però bé, el mar té aquestes coses.

Poc abans de ¼ de 10 tenim la sortida, platja - boia 1 - boia 2 - platja (diuen 750) i tornem-hi a fer la segona volta platja - boia 1 - boia 2 - platja. A la sortida cometo un error, em trec les ulleres i els taps de les orelles i ho guardo a la ma, però problema... només em queda un ma per començar a treure’m el neoprè.... Faig el que puc i quan arribo a boxes completo la feina.

T1, transició lenta, però segura. Crec que he fet el que tocava, només que ho hauria de fer més ràpid....

Comença el tram de bicicleta i em passa un individu que em fa pensar, .... ja l’atraparé, em passa una altre i tres quarts del mateix, i arriba un tercer i aquest si, m’enganxo, parlem i comencem a fer relleus i avançar gent i gent.
Al tram final de la pujada de l’alt de Sant Grau em trobo amb el Roger (bona triatló Roger), fem un tros plegats i arribo a dalt una mica per davant de la gent amb que havia fet part de la pujada. Així que baixo sol i amb precaució, tot i així no em passa ningú. Finalment arribo a la carretera Sant Feliu de Guixols-Tossa on m’incorporo. Carretera molt transitada i tot sol, i després de passar a uns tres triatletes més arribo Tossa.

T2, novament transició lenta, però segura. El fet que el meu espai per la bicicleta i estès ocupat per una altra m’ha fet perdre força temps. Volia deixar ben aparcada la nova màquina!!!!

Començo el tram de córrer i aquí si que com un rellotge faig els 10 Km voltant als 50 minuts i a un ritme molt constant.

Temps final 3hores 12minuts. Lloc de la general 123 de 166. Per categories 26 de 38

Com a conclusió dir que estic content de les sensacions. Només em noto una mica l’esquena carregada, la part baixa (lumbars) , i em fa falta aclarir si és de la posició sobre la bicicleta o bé algun altre motiu.
Si es tractés de la posició sobre la bicicleta tinc vàries opcions , a) avançar el seient, b) pujar un mica l’altura del manillar, c) baixar l’alçada del seient, d) posar una potència un xic més curta. En fi, tinc joc.

Ara a preparar la marató de Saragossa (28 de setembre).