dilluns, 17 de maig del 2010

VII Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ). 15 de Maig del 2010

VII Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ) 13 hores 48 minuts
Aquest any afrontava el meu tercer ironcat amb un objectiu clar..... volia (creia que podia) baixar de les 12 hores.... i per aquest repte ja m'havia fet el guió.
La realitat va ser molt i molt diferent, i malgrat no haver assolit l'objectiu si que puc dir que la satisfacció d'acabar-lo m'ha compensat amb escreix.
Anem a pams.
Arribo a l'ironcat amb allò que es diu els deures fets, justets, però fets.
Pel que fa al material de natació i de running sense cap dubte, l'habitual en aquest casos, com tampoc tenia cap dubte sobre que menjaria durant la prova. On si vaig dubtar fins al final va ser amb el tema de la bicicleta. Tenia la cabra des del Desembre, però pràcticament no l'havia estrenat així que tenia feina per ajustar-la a la meva morfologia. Després d'un parell de sessions buscant un posició òptima he de prendre la decisió i aquesta es decanta per un SI a la cabra. Només havia rodat uns 250 km.... però havia aconseguit una bona posició per l'esquena, faltava acabar d'ajustar la posició del seient!!!!

Divendres dia 14 vaig a treballar amb el cotxe de l'Elisabet. Això em permet arribar al migdia a casa, dinar i agafar la meva furgoneta, que ja està del tot carregada, i cap a l'Ampolla on arribo a 3/4 de 5 de la tarda. Visita a l'hotel, deixar alguna maleta i cap al "briefing" on puc saludar a nombrosos companys i amics......Poca cosa nova..... Així que pels vols de les 7 vaig al garatge de l'hotel on es guarden les bicicletes per posar-hi la placa de dorsal i inflar una mica les rodes. La cosa no surt rodona del tot.... inflo la roda del davant i tot correcta, inflo la del darrera i alhora de treure la manxa m'emporto la vàlvula.... Amb tranquil·litat faig la reparació i miro que el canvi funcioni correctament. Un ensurt superat!!!!
A les 8 vaig a sopar a la pizzeria IGLÚ, em reconeixen dels altres anys i la fem petar una mica...... La mestressa m'assegura que el dissabte no farà vent i amb aquesta idea m'acomiado tot encarregant una taula per tota la meva família pel dissabte al vespre a 2/4 de 9 (seguia sent optimista).
A les 10 al llit, sense dormir massa però descansant força espero que arribin les 5 del matí.
Dissabte dia 15 a les 5 del matí obro la finestra i observo com les cortines voleien amb força.... No m'agrada. Baixo a esmorzar i observo els arbres com s'agiten..... No m'agrada. A les 6 del matí vaig a buscar la bicicleta que tinc al garatge de l'hotel i la porto al box. Observo el mar i està molt arrissat ... No m'agrada. Torno a l'hotel, em poso el neoprè i ja vaig cap la sortida i noto força rasca.... No m'agrada.
A falta de 10 minuts per les 7 em poso a l'aigua per acabar-me d'ajustar el neoprè. Faig entrar l'aigua per tot el cos i em queda d'allò més ben ajustat. Si m'agrada
A les 7, després de les salutacions i bons desigs, sortida. Més gent que en anys anteriors i això fa que fins que no s'arriba a la primera boia la situació sigui una mica caòtica. Una vegada superada comença el primer llarg, vaig agafant el meu ritme, penso que aquest any el neoprè no em ratllarà el coll, Si m'agrada, però en un moment de relaxació.... primera glopada d'aigua del Mediterrani que m'arriba fins a .... No m'agrada. Cal seguir concentrats... boia blanca de guia, i cap a la segona boia, tram curt fins a la tercera i a partir d'aquí comença el segon llarg que porta a la quarta boia i d'aquesta manera completar la primera volta.....Pel que fa a la segona volta he anat mantenint el meu ritme traient el cap cada tres braçades, una vegada a la dreta i l'altre a l'esquerra.
S'acaba la natació, i vaig cap al box i començo a tenir fred, molt fred, No m'agrada. Em trec el neoprè, els pantalons per la bicicleta seran els mateixos que he fet servir per la natació, em trec la samarreta que em poso sota el neoprè i començo a tremolar de fred.... amb molta dificultat em poso la part superior del top i un jersei per abrigar-me, seguint al peu de la lletra el que tenia previst, a dins del jersei hi tinc les reserves energètiques que he de fer servir durant la bicicleta.... em poso les sabates i a fer quilòmetres. Tot plegat amb el mateix temps que l'any passat però ara amb unes condicions més adverses.
Comença la bicicleta i segueixo sent optimista, la primera, volta malgrat el vent, em surt per sobre els 30Km/h... anem bé penso, però la realitat em va posant a lloc, el vent va a més i cada vegada més..... i més. Hi ha moments que sembla que anem amb "càmera lenta" però amb un esforç brutal ... Tinc por de caure, la gent sobra la bicicleta va del tot inclinada ..... Amb tot, el somni de baixar de les 12 hores se'n va, però en cap moment peso en abandonar. Seguiré, ni afluixo ni augmento el ritme, senzillament vaig com puc. La mitjana va baixant, la meva i la de tots suposo.... A favor he de dir que el tema d'alimentació m'està anat molt bé.... Al final , una hora més que l'any passat i amb un cansament, tant físic com psíquic de consideració.
Transició correcta, em trec el jersei, que tenia previst portar només les dues primeres voltes de la bicicleta i que finalment m'ha acompanyat durant tot el trajecte, em canvio de pantalons, agafo els gels i a córrer.

Els primers 20 km aconsegueixo mantenir un ritme de 6mi/km però mica em mica la idea d'acabar s'imposa a qualsevol altra. Veig la meva mare que amb la mirada em diu "pots retirar-te que seguiràs sent em meu fill petit preferit", veig les meves germanes dient-me "tranquil que hi ha temps" .... amb aquestes crido a l'Elisabet i li dic que vagi a la pizzeria IGLU per canviar l'hora de reserva. Que la passi a les 10....(al veure-la, la mestressa de la pizzeria es volia fondre, .... "i li vagi dir que no faria vent,..... veniu quan vulgueu ..... la taula és vostre")
Pels voltants del km 38 se m'acaba la bateria de pulsòmetre, i la veritat és que em vénen ganes de riure, per no plorar.
Finalment arribo, content i cansant. No ho he donat tot, però la veritat és que el dia tampoc s'ho mereixia. He arribat justet, però no he patit. En tot moment he pensat que acabaria, però aviat m'he adonat que NO assoliria el meu objectiu.
He vist a la meva família entregada a la prova. Entre tots hem fet de l'ironcat la nostra cita. Moltes gràcies.
L'any vinent, si la salut ens ho permet, espero estar novament a la sortida.
Disfruteu de les imatges

fotos-ironcat-2010-jmmf

8 comentaris:

Lluís Monteis ha dit...

He llegit atentament la crònica, i només et puc dir que "m'agrada".
Enhorabona, una vegada més.

Joan ha dit...

Felicitats!! En dies així és quan surt l'esperit "ironman"...

Pau ha dit...

Jo també penso, o millor dit, sé que ets sub12, temps al temps.
Com ja t'he dit, t'has estalviat el viatge fins a Lanzarote per fer l'Ironman més dur del món.
Em quedo amb la darrera frase i espero poder acompanyar-t'hi (suposo que l'any que ve el vent serà el menor dels meus problemes jiji)

Dioni Tulipán ha dit...

BRAVO CAMPEÓN !!!

Todos sabemos que puedes hacer sub-12. Lo has demostrado en todos los entrenos de los últimos meses.

Xavi ha dit...

Quan em torni boig i decideixi fer una prova d'aquesta distància, et demanaré consells a tu. L'experiència t'ha fet tenir programat tot el que es pot controlar. I si el que no depèn de tu es gira en contra, veig que tires del teu lema: impossible és inimaginable.
Felicitats per acabar!!!!

Roger ha dit...

La de la pizzeria després de la "predicció meteorològica" suposo que no us va cobrar el sopar, oi?
Deixant a part l'anècdota, crec que estàs en un nivell on els petits detalls marquen la diferència i amb aquestes situacions difícils o imprevistes que surgeixen, guanyes experiència per tornar el següent any amb més duresa mental.

David March Gubieras ha dit...

Felicitats Josep Maria!!
M'agrada saber que vas acabar tot i les condicions de la cursa.
Segur que quedaran els bons records.

Salut

jordi "coro" ha dit...

Enguany ha estat el meu 5é ironman, i puc dir que amb diferencia ha estat el més dur de tots....coincideixo amb tú en el fet de no haver assolit el objectiu de ser sub-12...i mira que entrenament portavem per això...en tot cas ENHORABONA, sempre és un plaer retrobar a persones com tú, compartir patiment i alegries..l´any vinent tenim el objectiu pendent!!!la meva próxima parada seá al IM de Zuric, ja t´explicaré!!
Una abraçada i FELICITATS FINISHER!!