Resum de Novembre i CATEDRÀTIC

Esportivament podríem dir que aquest no ha estat una dels meus millors mesos. Tot i així en vull fer una lectura positiva.
M’ha servit per repassar totes les proves en les que he participat al llarg del 2008 i que carai!!!! n’estic orgullós i molt satisfet.
Mitja de Sitges, Mitja de Granollers, Marató de Barcelona, Duatló de Banyoles, Duatló de Vic, IRONCAT, Cursa de Policies, Triatló B-Banyoles, Triatló de Tossa i Marató de Saragossa crec que fan un bon bagatge.

Alhora m’ha portat una millora considerable de la maleïda lumbàlgia que arrossego des de principis d’Octubre. Les molèsties són pràcticament inexistents quan nedo i quan corro. No puc dir el mateix de quan vaig amb la btt (no he agafat encara la de carretera). I això és curiós, ja que no he modificat cap mida de la bicicleta i a principis d’any no m’havia donat cap molèstia.... Serà l’edat?. Potser em cal modificar algun ajust de la bicicleta? No ho sé... de moment esperaré una mica.

I en l’àmbit més acadèmic estic molt i molt content per haver assolit el grau de catedràtic. No hi havia massa places i molta era la gent que s’hi presentava així que la satisfacció és encara més gran.
Vull agrair a la gent que viu al meu costat. I com moltes coses a la vida hi ha fets aparentment insignificants que acaben sent determinants.
Jo no tenia molt clar si presentar-me a l’oposició, i la frase d’en Lluís va ser determinant “no tens res a perdre, i d’aquesta manera tindràs tota la paperassa endreçada” Gràcies Lluís.
I una vegada dins del procés, no veia molt clar fer el projecte, i la frase d’en Joan va ser també determinant “si fas els projecte sempre tens la possibilitat de sumar alguna cosa.... el projecte no resta” Gràcies Joan.
Aquí però, vull admetre que vaig cometre una errada. Per obtenir la màxima puntuació jo havia de treure un 0,35 del projecte. Vaig preparar un projecte per 0,4, segons el meu criteri, i em vam posar un 0,3 així que vaig deixar de sumar un 0,05. Per sort no ha estat determinat ... però aquestes errades no es poden cometre. La gent va a la centèssima.

Us deixo amb una imatge del matemàtic Evariste Galois ..i si alguna hora us vaga... llegiu la seva bibliografia.... val la pena.

Resum d'Octubre

Resum de Setembre

Marató de Saragossa. 28 de Setembre del 2008

La marató de Saragossa....del 2008 (3h 34minuts)

Aquesta vegada anàvem a Saragossa una mica en "plan expedició". Aquesta estava formada per quatre famílies amb un total de divuit membres (2+3+4+4+5) i corrent un membre de cada família.... així que la cosa estava entretinguda.

Arribem a Saragossa a primera hora de la tarda, fem trobada a l’Hotel i plegats anem a recollir els dorsals en un centre comercial que es trobava a uns 20 minuts. Tornada a l’hotel i cap a sopar on pasta i pizzes formen el menú.

Ja diumenge, em llevo a les 6, dutxadeta i cap a esmorzar que per no variar massa va està format pels cereals, el suc de taronja i el cafè llarg. A dos quarts de vuit agafem un taxi i cap la sortida. Lavabos sense massa cues, i servei de guarda-roba són el previs.....acompanyat del nerviosisme que m’acompanya sempre abans d’una marató.

A les 9 sortida i ja noto d’immediat que tinc una pedreta dins de l’espardenya del peu dret.... "anem bé".... , i mentre penso que faré em surt el 1Km per 5:01. Durant el segon paro en una vorera em trec l’espardenya, la pedreta em poso de nou l’espardenya i tot plegat amb no més de 10 segons. Satisfet de l’operació acabo el 2Km novament amb un 5:01.... anem bé penso. Però... em noto frenat i em deixo anar una mica més. 3Km-4:40, 4Km-4:28, 5Km-4:42, 6Km-5:16 (inclou paradeta per augmentar el cabdal de l’Ebre), 7Km-4:47, 8Km-4:56, 9Km-5:05, 10Km-4:58, 11Km-4:59, 12Km-4:58, 13Km-4:51, 14Km-4:23, 15Km-4:51, 16Km-4:33, 17Km-4:45, 18Km-4:50, 19Km-5:01, 20Km- 4:51, 21Km-4:51


Superada la mitja marató i trobant-me com mai... penso que puc intentar fregar el sub3:30 així que em dic som-hi. 22Km-4:41, 23Km-4:37, 24Km-4:49, 25Km-4:54, 26Km-4:57, 27Km-4:52, 28Km-4:52, 29Km-4:55. Aquí començo a notar els Km i a més em desmoralitza una mica el fet que tinc uns 350 metres desfavorables entre el que em marca el meu gps-pulsòmetre i el que diuen el cartells de la cursa...i com aquell qui no vol la cosa el ritme es comença a enlentir-se.
30Km-4:59, 31:4:57 encara tinc marge.....32Km-5:02, 33Km-5:09, 34Km-5:08 i aquí se m’acaba la gasolina i entro en reserva..... 35Km-5:17, 36Km-5:26, 37Km-5:10, 38Km-5:37, 39Km-5:44, 40Km-5:45, i ja només penso en acabar.... i com de just que vaig.... 41Km-6:05 i 42Km-5:59.

Tot plegat per acabar els 42,63 Km que m’ha marcat el Forerunner amb 3:34 a una mitjana de 5:01....i content si... molt content.....Una altra al sac.

I Triatló de Tossa de Mar (1500 + 43 + 10)

Dissabte, 13 de Setembre del 2008

Em feia il·lusió participar en aquesta triatló, en la seva primera edició. Però havia llegit en diferents fonts que el tram de ciclisme era dur i amb un descens força perillós. Així que, aprofitant la festivitat de la diada 11 de Setembre, vam anar tota la família a Tossa i mentre ells es van quedar a la platja vaig fer una volta al circuit. I si, el circuit no és fàcil i en el descens cal anar amb compte.

El divendres a la tarda faig els preparatius que amb això del triatló no són pocs... ho carrego tot al cotxe i a esperar el dissabte.

Em llevo a 2/4 de 6, i després d’una ràpida dutxadeta, esmorzo els cereals amb el suc de taronja i un cafè llarg. Agafo el cotxe i cap Tossa de Mar on arribo a 2/4 de 8. Aparco al lloc indicat per l'organització, i vaig cap a la sortida on ja es comença a respirar l’ambient previ a la prova.
Pregunto si el neoprè és permès, o no. Primer si, després no i finalment es confirma que és opcional. Així que ho tinc clar. Vaig a prendre un cafè carregat i torno a l’aparcament, agafo la motxilla, la bicicleta i cap a boxes.

Passo el control i busco el meu lloc, i renoi quin espai més petit, però bé.... és el que hi ha. Col·loco totes les coses segons tenia previst, em començo a posar el neoprè, vaig a la línia de sortida per mullar-me una mica i acabar d’ajustar el “traje” a dins de l’aigua i en un moment de distracció faig una glopadeta d’aigua salada. Però bé, el mar té aquestes coses.

Poc abans de ¼ de 10 tenim la sortida, platja - boia 1 - boia 2 - platja (diuen 750) i tornem-hi a fer la segona volta platja - boia 1 - boia 2 - platja. A la sortida cometo un error, em trec les ulleres i els taps de les orelles i ho guardo a la ma, però problema... només em queda un ma per començar a treure’m el neoprè.... Faig el que puc i quan arribo a boxes completo la feina.

T1, transició lenta, però segura. Crec que he fet el que tocava, només que ho hauria de fer més ràpid....

Comença el tram de bicicleta i em passa un individu que em fa pensar, .... ja l’atraparé, em passa una altre i tres quarts del mateix, i arriba un tercer i aquest si, m’enganxo, parlem i comencem a fer relleus i avançar gent i gent.
Al tram final de la pujada de l’alt de Sant Grau em trobo amb el Roger (bona triatló Roger), fem un tros plegats i arribo a dalt una mica per davant de la gent amb que havia fet part de la pujada. Així que baixo sol i amb precaució, tot i així no em passa ningú. Finalment arribo a la carretera Sant Feliu de Guixols-Tossa on m’incorporo. Carretera molt transitada i tot sol, i després de passar a uns tres triatletes més arribo Tossa.

T2, novament transició lenta, però segura. El fet que el meu espai per la bicicleta i estès ocupat per una altra m’ha fet perdre força temps. Volia deixar ben aparcada la nova màquina!!!!

Començo el tram de córrer i aquí si que com un rellotge faig els 10 Km voltant als 50 minuts i a un ritme molt constant.

Temps final 3hores 12minuts. Lloc de la general 123 de 166. Per categories 26 de 38

Com a conclusió dir que estic content de les sensacions. Només em noto una mica l’esquena carregada, la part baixa (lumbars) , i em fa falta aclarir si és de la posició sobre la bicicleta o bé algun altre motiu.
Si es tractés de la posició sobre la bicicleta tinc vàries opcions , a) avançar el seient, b) pujar un mica l’altura del manillar, c) baixar l’alçada del seient, d) posar una potència un xic més curta. En fi, tinc joc.

Ara a preparar la marató de Saragossa (28 de setembre).

Reflexions sobre l'ironcat 2008

La història del meu primer IRONCAT


Totes les històries deuen tenir un inici, o no.... per que la meva, si el té, no se massa on anar-lo a buscar.
Pot ser, va ser el 1992, quan en alguna de les llibreries que vaig visitar durant el mes que vaig passar a l’Anglaterra em va caure a les mans una llibre que explicava la història de l’Ironman de Hawai amb unes fotografies i relats de vivències personals que no et deixaven indiferent. Cert és però, que m’hauria agradat veure’m retratat en alguna d’aquelles històries. Ara bé, tot i que la part de bicicleta si la veia possible, ja que malgrat haver estat un ciclista juvenil força dolent, les meves cames acumulaven bastants quilòmetres, pel que fa a les altres especialitats, mai havia nedat més 200 metres sense parar i en prou feines havia fet més de 10 km seguits per asfalt. Tot plegat un miratge, i així la meva vida esportiva va continuar força aturada i vivint dels records de ciclista juvenil.

Ara bé, al 1994 decideixo comprar-me una nova bicicleta de carretera, la Pinarello-Monviso i portar de nou a l’asfalt el somnis de juvenil. Diferents marxes cicloturístiques, com ara la Quebratahuesos, Les 3 Nacions, les Rutes del Montseny, La Gitana, la Marmotte, ... van formant part del meu pòsit esportiu i paral·lelament em vaig introduint al món del running debuntat a la mijta marató de Roda per seguir amb la marató de València, Barcelona i Vic totes tres al 1997.





Tota aquesta efervescència esportiva però, s’acaba i de bon grat, a l’Agost del 1998 amb l’arribada de l’Oriol, el Febrer del 2000 d’en Jan i al Setembre del 2001 de la Martina. El dia a dia ja es tota una autèntica competició, però amb la il·lusió tot és fa possible. Per altra banda, la salut em dóna una parell d’avisos que em deixen una mica, o millor dit força, tocat..... fins que al 2006 arriben els Reis d’Orient (que savis que són) i em deixen una raqueta de tennis amb l’obligatorietat d’inscriure’m al torneig del club. Així que ja em teniu amb 40 anys i fent una prova de nivell per saber a quin grup quedo enquadrat. I sense fer-ho malament del tot, va ser una manera de recuperar l’activitat esportiva.

Amb l’arriba de l’estiu d’aquest 2006, començo a trobar una mica de bon gust a la piscina i tot solet ja soc capaç de fer 1.500 metres. Fàcilment m’adono però que em cal algú que em doni consells importants i amb aquestes “contracto” en Roger Costa per tal que em faci 10 sessions de mig hora. Les fem entre el Setembre i Octubre i quin encert!!!! En el meu estil de natació hi ha un punt d’inflexió, pot ser no milloro massa en velocitat, però renoi... sóc capaç de sortir de l’aigua després de 2.000 metres sense massa cansament. Encara recordo en la darrera sessió que li vaig demanar ... i ara que em cal fer? i ell em va respondre... ves fent metres . I això és el que he anat fent fins ara.
Entretant vaig combinant el running amb la bicicleta de muntanya i de mica en mica torno a participar en algunes proves. Primer de 10 Km, seguint la mitja de Roda de Ter, la de Ripoll,... Tot plegat una bona manera d’acabar el 2006.

Ja al 2007, vaig continuant amb l’activitat tenística, acabant fins i tot tercer de la meva categoria-nivell, però amb les mires més obertes....segueixo nedant, segueixo corrent.... assumint cada vegada més la distància de la mitja marató...fent les de Terrassa, Granollers,... i marcant-me com a objectiu la marató de Barcelona del 2007. Un mes abans però, just després de la mijta de Granollers, m’adono que encara no ha arribat l’hora i així que ... tot i haver pagar la inscripció no hi participo. Tot i així... continuo progressant i disfrutant ...
Participo en un test de Neoprens a Mataró amb el Marcel Zamora, Pilar Hidalgo, David Castro,.... passo el primer cap de setmana de Maig a l’Ampolla per veure in-situ l’ironcat .... i .... imaginable és possible..... així que per què no provar-ho?....

jmmf-ironcat-2008

Resum d'Agost