dimarts, 18 de juny del 2019

Pirinexus Bike 360. 15 de Juny del 2019

La 5a Edició de la Pirinexus Bike 360. 16hores 39 minuts = 340 km's
Després d’una setmana força moguda amb la selectivitat, sortim el divendres dia 14 , a la tarda, direcció Sant Antoni de Calonge, més concretament al Càmping Internacional de Calonge per dur a terme l’acreditació i recollir el dorsal. Alhora se’ns fa entrega d’un gps-localitzador (TRACK THE REACE) que va permetre a l’organització i a la família saber on ens trobàvem en cada moment (un gran encert per part de l’organització).
Visita a l’Hotel Rosamar (teniem reservada una habitació bàsica) per deixar-hi el material i començar a preparar la logística pel l’endemà. M’havia portat uns pastissets per esmorzar però em calia acompanyar-los amb un bon cafè; la responsable de recepció em va dir que aquella hora del matí no seria possible!!! . La millor solució passava per anar a una benzinera de 24h que es trobava relativament a prop. Amb la logística encarrilada busquem un lloc per sopar (amanida + pasta + pastís, és el menú ; pot ser vaig menjar una mica massa!!!) A les 22.15 al llit i a les 04.40 dempeus (i és el despertador el que em desperta). Una dutxadeta, em poso l’equipació (culotte curt + maillot m/c + mangitos) , les lentilles i acabo de preparar el bidons. A les 05.25 agafo els pastissos amb la idea d’anar a la benzinera; la sorpresa està en que just abans de sortir de l’hotel em trobo el vigilant que s’ofereix (a petició meva) de fer-me un molt bon cafè. Així que amb tota tranquil·litat em menjo els pastissos molt ben acompanyats. I a les 05.50 cap a la sortida per començar a les 06.15 la PIRINEXUS.

Surto bé, a bon ritme, ben agrupat, i al voltant del km30, quan anava al mig del grup, no puc evitar fer una llantada que em fa punxar la roda del davant. Primer entrebanc del dia; em paro per dur a terme la reparació i amb més d’algun contratemps sembla ser que tot queda llest. En aquest moment un cotxe de l’organització em va saber que estic en la darrera posició. Penso que si les coses empitjoren sempre tinc la possibilitat de de deixar-ho a Camprodon!!! I amb aquestes, just al sortir de l’Escala (al voltant del km50) segona punxada a la roda del davant, segon entrebanc. Miro que ha passat i veig que la càmera va quedar lleugerament pinçada amb la llanta (error de no treure’s les ulles i mirar-ho detalladament).Reparació i problemes per inflar ( si abans la manxa havia funcionant perfectament, ara no inflava). Penso que hauré de trucar i retirar-me!!! Finalment veig el problema de la manxa, el soluciono, inflo i continuo!!! Si abans anava últim, ara i continuo anant, però destacat!!! i a més sense recanvis i només portem 50 km’s !!!! Així que, amb molta prudència arribo a la Jonquera (passades les 11h), faig avituallament i el responsable de la prova (Jordi Cantal) m’ofereix una càmera. Segueixo sent el darrer classificat!!!! Comença la part més exigent, des de la Jonquera fins a Coll d’Ares. Em poso en modo “ritme tronton”, i passo pel Coll de Panissars, Morellàs , Ceret, Arlès (on avanço a un participant!!! ) , i just després de la cruïlla que porta a Serralongue em trobo tres participants que estan fent un avituallament personal; em demanen si vull alguna cosa, i en principi els dic que no, gràcies. Insisteixen si vull una cerveseta i aquí la temptació pot més, així que em prec la cerverseta acompanyada d’un tros d’entrepà i continuo direcció Lamanere per iniciar el tros fes més feixuc que ens ha de portar a Coll d’Ares i on avanço un parell de participants més. Al mig del bosc se m’acaba la bateria del gps, així que la canvio però no hi ha manera de trobar novament el senyal.... així que em toca fer un parell de km’s seguint la intuïció !!!

Finalment passo Coll d’Ares i baixada cap a Camprodon, concretament al càmping Vall de Camprodon, on arribo pels vols de les 17.00. Allà m’espera la Martina i la meva germana Maria. Faig una avituallament més que digne i seguim fins a Sant Esteve d’en Bas (19.02) on pràcticament no paro i seguim fins a Anglès on m’espera novament la Martina i l’Elisabet. Faig un avituallament correcte, agafo els llums, canvio la bateria del gps i seguim fins a Girona (21.08) on només paro per segellar i amb l’objectiu d’arribar a Sant Antoni de Calonge el més aviat possible. Tot plegat em permet arribar-hi justa abans de les 23 hores i em retrobo novament amb la Martina i l’Elisabet
Una altra Pirinexus al sac, aquesta molt treballada i alhora gaudida. En condicions normals podria haver fet menys temps (tot i ser el meu millor resultat) , però també és cert que mai havia estat tant a prop de l’abandonament!!!! A veure si l’any vinent podem tornar-hi!!!



Resum fotogràfic (pirinexus-2019)

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Brutal Josep-Maria,

No vull ni saber com hauries de tenir el cul amb tantes hores de bici.
Quina resistència, i més amb els problemes afegits, i haver estat molt estona fora de la vista de qualsevol altre participant.
Bé, has fet MMP, bravo!!

josep-maria ha dit...

Hola Dennis, ... van passant els anys i anem fent allò que ens deixen!!!.

La veritat és que en la segona punxada vaig estar molt a prop de la retirada, sort que no em vaig deixar endur pel moment.... I com ve dius vaig acabar amb la MMP.

És una prova molt entretinguda, tot i que força solitària (58 participants a la sortida), amb un recorregut molt bonic!!

A veure si l'any vinent podem tornar-hi. Una molt forta abraçada!!!