Després d'una setmana força moguda, professionalment parlant, arriba el divendres disposat a marxar cap a Les Angles amb tota la il·lusió a les espatlles.
Sortim de Vic, tota la família i en dos cotxes, mentre estant tocant les 10 del matí. La primera sorpresa arriba just abans d'arribar a Sant Quirze de Besora, on rebo una trucada al mòbil (disposo de mans lliures) dient-me que en el darrer missatge que vaig enviar (qüestions de feina) hi falta el fitxer adjunt!!!!! La solució passa per fer mitja volta, tornar a casa, adjuntar el fitxer i començar de nou. El fet d'anar bé de temps fa que ens ho agafem com una anècdota.
Ja de nou tots en ruta, fem una parada a dalt de la Collada de Tosses per estirar les cames i així arribar a la base nàutica de Les Angles cap al migdia on una fort vent ens va fent companyia. Recullo el pitrall-gorro-xip-bidons-bossaobssequi i aprofito per xerrar una mica amb un dels responsables de l'Altriman, en Benoît Phalippou.
Tot seguit, i ja fregant les dues de la tarda, aprofitem per dinar una mica. A les quatre anem a l'apartament que tenim al poble de Les Angles, i molt a prop de la Salle bleu neige, per deixar-hi els trastos. Tornem a la base nàutica, ara per deixar-hi la bicicleta. I com aquell qui no vol la cosa, trobo a la persona que estava buscant, el Xavi A. amb qui podré compartir aquest gran repte.
A les 2/4 de 7 tenim el briefing a la Salle bleu neige en castellà. Explicació correcta. Em sorprèn però, una modificació en el circuit de marató. S'han suprimit 4km d'asfalt per 4km de pista-corriol forestal. Una vegada acabat el briefing em quedo a xerrar una mica amb el Marcel Zamora, el Xavi A., el Carlos Ramirez, .... i tornada a l'apartament, sopar i enllestir els preparatius per l'endemà.
A les 10 al llit, intentat descansar el millor possible, i tenint en compte el nerviosisme he de dir que descanso i dormo prou bé.
A 3/4 de 4 m'incorporo. Esmorzar habitual (cereals amb dos iogurts i cafè llarg) més una barreta energètica. A les 4 desperto a l'Oriol i a 1/5 de 5 anem amb cotxe fins a la base nàutica, lloc de la sortida. Darrers preparatius, inflar les rodes, posar el bidons, col·locar bé la roba,.... posar-se el neoprè i esperar la sortida. Abans però em poso a l'aigua per acabar d'ajustar el neoprè. Tot sembla correcta.
I a 2/4 de 6 del matí, amb la música de fons de The Final Countdown (Europe), http://youtu.be/9jK-NcRmVcw arriba la sortida...... quin dia que m'espera!!!!! I que afortunat que sóc!!!!
Sortida força caòtica, alguns copets, som pocs i tots volem passar pel mateix lloc. De totes maneres i de mica en mica vaig agafant el ritme i la posició per fer el primer llarg de 900m., després vaig a buscar la segona boia, uns 100m. i de nou a l'inici 900m. més. Sortida de l'aigua, amb un temps de 35mi10seg. Ara cal fer el mateix per fer la segona volta i on el dia ja clareja. Segueixo nedant sense massa esforç però si és cert que cada vegada trobo l'aigua més freda. Acabo la segona volta amb 37mi44seg i això que tenia la sensació d'haver anat al mateix ritme (penso que hauré fet alguns metres de més). Una glopada d'aigua en un moment de distracció mentre m'ajustava les ulleres ha estat juntament amb el fred del final de la segona volta els aspectes negatius d'aquesta natació.
Natació 1h12mi54seg (posició 49 de 99)
L'any passat vaig fer 1h20mi07seg (posició 60 de 88) cal dir que ens vàrem perdre amb la boira).
Al sortir de l'aigua, l'Oriol em dóna unes espardenyes i inicio la transició. La resta de la família, l'Elisabet , en Jan i la Martina m'anima dient que ho estic fent molt bé!!!
De seguida però, m'adono que el fred se m'ha ficat a dins, si tenim en compte que no tinc massa grassa això és un problema. Arribo box tremolant i amb molta dificultat em vaig traient el neoprè i amb més dificultat em vaig posant la roba de ciclista. La tremolor augmenta i la dificultat de cordar-se qualsevol cosa encara més. Poquet a poquet, em poso el culotte, el mallot sense mànigues, el mallot màniga llarga, els mitjons, les sabates, el guants, el casc i la motxilla on hi ha les reserves de menjar i el cangur. Finalment aconsegueixo acabar la transició amb 13mi36seg, l'any passat ho vaig fer amb 9mi17seg. Ara toca bicicleta.
Comencem pujant el Coll de la Quillanne (1713m), una vegada a dalt, petita baixadeta i continuem pujant fins el Coll de la Llose (1866m). Llavors, baixada impressionat (ens situem per sota del 1000m) i molt perillosa per la grava que hi ha al terra. Una vegada a baix de tot, comença el Coll de la Creu (1712m). La calor ja fa presència i a mi el mallot màniga llarga em fa nosa. Així que em paro, me'l trec i el poso dins de la motxilla. Arribo a dalt del Coll de la Creu (km40) amb bones sensacions i havent-me menjat dues barretes. Ara cal baixar fins a Matamala (km45) on trobem el primer avituallament. Continuem baixant, encara que molt suaument, fins després de Puyvalador on agafem la carretera que ens porta a dalt del Coll d'Hares (1475m). A partir d'aquí baixem fins a Querigut i continuem baixant fins a Le Pla on es pot dir que comença la pujada al port de Pailheres. Arribem a Mijanès (km69) on hi tinc el meu primer sac personal, aprofito per deixar-hi la motxilla i agafar algunes barretes. De manera sostinguda i sense descans arribem a dalt del port Pailheres (2001m)(78km). Tinc el clatell força vermell a causa del sol i del fregament del neoprè, a dalt del port del Pailheres, a l'avituallament, demano una mica de crema solar i no només em donen la crema sinó que a més me l'escampen per tot el clatell..... és d'agrair.
Ara toca baixar fins pràcticament arribar a Ax-les-Termes, una vegada a baix i sense temps per pensar res, comença la pujada al port de La Col du Chioula (1450m)(101km). La pujada es caracteritza per la forta calor i pel seu quitrà del tipus xiclet.
A partir d'aquí baixada fins a Camurac uns quant km's trenca-cames i baixada forta fins a Niort de Sault, una parell de km's trencacames més i agafem la desviació (125km) que ens ha de dur a Gesse. Els 2 primers km's són brutals, per sobre del 15%, en aquest punt trobo el Xavi A., va al seu ritme, a bon ritme. Una vegada fet el repetxó (127km), vénen 6km's força planers que aprofitem per xerrar una mica. Però jo sóc dels que xerro poc mentre porto el dorsal, així que em sap greu i no li dono massa conversa. De totes maneres podríem dir que anem parlant amb la mirada!!! Una vegada fet aquest petit altiplà de 6km's s'inicia la forta baixada a Gesse (140km) i situat només a 460m d'altitud. A Gesse tenim els segon sac personal, del qual agafo alguna que altra barreta i una beguda energètica. Vaig bé, amb la moral alta, però els km's es comencen a notar. Per molts aquí comença de veritat l'Altriman!!!!
Pugem i pugem i pugem fins a Santa Colombe, i em començo a notar un bessó una mica carregat, continuem pujant fins a Roquefort, on hi ha un altre avituallament que aprofito per refrescar-me, i continuem pujant i pujant. Amb aquestes m'atrapa el Xavi A., i em demana com vaig. Li comento que em preocupa el bessó i que per això estic mantenint el ritme sense forçar (la frase queda bé). M'ofereix un pastilla de sals, l'accepto i quan me la dóna, la pastilla cau a terra. Ell s'atura, la recull i me la dóna de nou. Quin gran gest!!!. En aquest moment jo estava una mica preocupat, ja que sabia que encara ens quedava força pujada!!!!
Finalment arribem a dalt del Col de Garavel (1256m)(160km). Baixada pronunciada fins a Carcanières-les-Bains (930m)(169km) per començar l'autèntica paret que ens ha de portar a Querigut. Són 9 km's de molt desnivell. Amb la vista veig el Xavi A. que va fen esses per minvar el fort pendent, un altre participant que s'ha assentat i va pujant mirant només el terra, i jo que pujo ballant sobre la bici. A cada cop de pedal la bici s'atura uns instants per tornar-se a moure tot seguit. Tres estils diferents que avancen al mateix ritme!!!!.
Aquí m'encomano als astres, als que hi són però no veig, al lema del club "el dolor és passatge, l'orgull per és per sempre" i em faig meva la frase de l'Albert C. "Josep maria, deixa que surti l'entreno que portes"....Com es pot disfrutar anant a 3km/h amb pendents del 20% i amb més de 170km a les cames??? Doncs disfrutava i gaudia.... que voleu que us digui!!!!
Finalment arribem a Querigut, però encara cal pujar una mica més fins arribar a Coll d'Hares (1475m)(177km). Una vegada a dalt, lleugera baixada per arribar a la carretera principal, on en forma de pujada suau ens porta fins a la base nàutica (1550m)(194km).
Ciclisme 10h28mi47seg (posició 67 de 99)
L'any passat vaig fer 10h57mi59seg (posició 69 de 88).
Començo la transició mentre el Xavi A. l'està acabant. Em canvio tota la roba amb força lentitud, pantaló curt, samarreta màniga curta, mitjons nets, les bambes, la gorra i agafo el gps que m'ha deixat el meu nebot. A fer km's s'ha dit.
Acabo la transició amb 09mi39seg, l'any passat ho vaig fer amb 8mi51seg.
Em noto cansat, feixuc, lent, corro però no trobo ritme, el cel es va tapant i l'amenaça de tempesta és imminent... Reflexiono, "no està sortint l'entreno que porto", "ho hauré de deixar quan torni a la base nàutica? NO". Penso amb l'Ironcat i el possible error que vaig cometre. Decideixo afluixar molt el ritme, menjar bé, recuperar-me, beure bé, recuperar-me, entomar la pedregada que està caient, però recuperant-me..... i així arribar de nou a la nàutica (9km) amb ganes de continuar. Trobo a la resta de la família i em diuen que vaig molt bé, que tothom va molt moll i que segur que acabo!!!!
Comença la pujada fins el poble de Les Angles i del poble al Llac de Balcère (21km) i del llac tornem al poble, aquest camí de tornada el fem plegats amb el Xavi A., (jo sense enraonar..... Xavi A., et dec unes quantes hores de conversa!!!). A l'arribada al poble ell és queda un moment amb els seus i jo vaig tirant..... i tinc l'estona "bona", i com deia l'Albert C. "que surti l'entreno" i aquest està sortint, cada vegada corro més ràpid, fins arribar a la base nàutica (28km) on entro a box per agafar un mallot màniga llarga i el frontal, i continuo corrent fins a l'altra banda de llac (33km) i continuo corrent fins a arribar una altra vegada a la base nàutica (37km) i ja només em queda arribar a la Salle bleu neige.
Impressionant (per mi) he fet la marató amb 4h48mi41seg (posició 29 de 99)
L'any passat vaig fer 5h03mi07seg (posició 46 de 88)
Novament he pogut entrar a la llegenda ALTRIMAN.....(un dels l'IRONMAN més durs del món) envoltat de la gent que més m'estimo.
Aprofito per xerrar una mica amb la resta de participants i veure arribar al Xavi A. on amb una forta abraçada donem per acabada una gran jornada!!!!
Temps final 16h53m37s (posició 52 de 99)
l'any passat vaig fer 17h39m21s (posició 65 de 88)
Espero l'any vinent tornar-hi a ser!!!!!! Fent meva la frase del Dimoni quan diu
"Un no deixa de córrer perquè es faci vell" .... "Un es fa vell perquè deixa de córrer"..... De moment ens matenint joves...
Recorregut en bicicleta
I aquestes són les meves imatges
jmmf- altriman-2011 |
6 comentaris:
Una gran fita... millorant respecte l'any anterior... No es pot pas demanar res més...
Felicitats!!
Enhorabona per la millora respecte l'anterior edició, i gràcies per compartir aquesta crònica tant detallada! Senzillament brutal, em trec el barret una altra vegada...A continuar en aquesta línia!!!
Gran professor, gran triatleta i gran cronista. Josep Maria et felicito i t'admiro.
M'han vingut ganes d'Altriman!!
Molts records!!
Jordi Martinez
Acojonante, 45 minutos de mejora respecto al año pasado!!!!! Después de ver el pastelón de etapa del Tour, por lo menos tu crónica me ha dejado buen sabor de boca!!!!
Gran repte, gran esforç i molt gran millora!! felicitats!
Des de fa una setmana no hi ha dia que no recordi els km de l'Altriman, va ser una experiència alucinant i si hi sumo que varem compartir bastants km ja és per enmarcar.
Em quedo amb la teva frase el dia abans, durant el briefing, comentant la jugada amb el Marcel Zamora. mes o mensy vas dir: "si pogués, jo, regalaria les sensacions d'acabar una prova com aquesta. Es tant maco i seria tan gran regal..."
tens tota la raó!
recordo amb molt carinyo recordo l'abraçada post meta...
tenim un Bracons pendent.
Magnífica crónica Josep María !!
No dejas de sorprenderme, y a más a más, mejorando tiempos. Eres grande, muy grande campeón!!
Sobre todo la parte de bici (gráfica alucinante) me ha dejado totalmente sin habla... parece un circuito hecho con muy mala leche!
Sigue mejorando, y sigue contándonos tus logros.
Visca l'Atriman!!
Publica un comentari a l'entrada