Mitja de Granollers. 06 de Febrer del 2011

La mitja de Granollers....del 2011 ( 1h37mi.45seg.)
Després d'una setmana de total inactivitat, unes molèsties estranyes van aparèixer al meu genoll, arriba la mitja de Granollers. Una mitja que sempre em fa una mica de mandra, per allò del volum de gent, però que sempre hi acabo disfrutant molt i molt.

Esmorzar habitual, però aquesta vegada acompanyat de l'Oriol que s'estrenava en la distància del quart. Mentre anem esperant que arribin les vuit del matí anem comentant la jugada i amb puntualitat suïssa ja tenim l'Albert Corominas a casa.
Plegats anem cap a Granollers mentre l'Albert explica la seva experiència a la Marató de Florència.... Un fart de riure.....

Arribem força d'hora, la qual cosa em permet aparcat just on tenia previst. Al supermercat que hi ha a 200 metres de l'arribada.

Acompanyem a l'Albert a buscar el pitrall i fixem el lloc de trobada per quan s'acabi la cursa. Tornem al cotxe i fem els preparatius.... tornem al pavelló per anar als lavabos i ens acomiadem de l'Albert.

Ara em toca acompanyar a l'Oriol a la seva sortida, amb el seu xip i el seu dorsal el veig content i això m'agrada. Sortida del quart i jo caminant vaig al lloc de la meva sortida. No escalfo gens ni mica...... no fos cas que el genoll es queixés abans d'hora. Surten els "pro" i al cap de cinc minuts arriba la meva sortida. Surto trànquil 4:48, 4:42, 4:34.... mica em mica em vagi escalfant i del genoll cap avís....Pels vols del km 7 m'atrapa en Sergi, comentem breument la jugada i "el deixo passar" sense perdre'l de vista..... i ja dins de la Garriga m'apropo a ell per "acomidar-me" (ell volia fer la segona part a ritme més viu, i jo no). Vaig cómode, vaig a gust, van caient els km's i em noto fort....aquest ritme m'agrada. És el que vull portar a Barcelona..... és el que vaig portar l'any passat i que tan bé em va anar.
A la sortida de la Garriga tenia previst prendrem un primer gel a l'avituallament. Mentre m'estic prenent el gel hi arribo de ple... així que em paro, m'acabo el gel, bec una mica d'isotònic i tornem a la feina.

Pels vols del km 13 trobo l'Òscar i el seu company, petit canvi d'impressions i decideixo fer-los companyia. D'aquesta manera, arribem plegats a l'arribada....
Per la meva part sense cap molèstia al genoll, amb una autoestima millorada i amb ànims per la marató de Barcelona.

Vaig al punt de trobada on l'Oriol ja m'espera, comentem la seva cursa, saludem a amics i coneguts, esperem a l'Albert i plegats de nou a casa!!!!!

p.d. avui dilluns no tinc els tibials carregats i em sento el genoll més bé que el divendres.... serà que córrer també saneja!!!!

p.d. l'única nota negativa és que se m'ha espatllat el Forerunner.... espero que la garantia serveixi per alguna cosa...... Sóc un depenent d'aquests artilugis!!!