marató de Toulouse

Renoi quina marató....

Ens presentem tot l’equip (josep-maria, josep-arboix, carme i josep-costa) al lloc d’arribada de la marató, l’estadi de Sesquieres, i amb un cert caos circulatori decideixo baixar del cotxe i anar a buscar la navette que em porti a l’AéroConstellation, lloc de la sortida i alhora aparcament oficial de l’Airbus380... Just quan la navette estava a punt de marxar puja en David, company d’expedició i que ve a fer la marató-individual. Així que gaudeixo d’una bona companyia.....

Ja a l’AéroConstellation anem als serveis, contemplem l’Airbus380 i parlem de la família, els fills, ....Tot d’una manera molt distesa.... i amb molta tranquil·litat, de fet només havia de fer el primer relleu....

S’acosta l’hora de sortida del marató per relleus ( els maratonians-individuals sortien més tard), així que ens acomiadem amb en David i ens desitgem sort mútua...

I després d’alguns imprevistos (caiguda de l’arc de sortida,....) tret de sortida.... i renoi .... o jo vaig molt bé (que no m’ho sembla) ó bel els altres no hi va gens (que no ho sé) .... Em trobo en cinquena posició (de 290 equips) i progressant..... quarta posició i ..... no m’ho puc creure.... tercer. Segueixo en aquesta posició fins a ben a prop del relleu (km 7) que en supera una altre atleta, .... però finalment acabo en quarta posició.
Passo el xip al josep-arboix i ell a córrer i la resta de l’equip a patir..... Si, si, a partir doncs amb el cotxe hem d’arribar al següent relleu i en una ciutat que no coneixes, amb els gps indicant unes rutes que troben tancades precisament per la marató, fa que ens fem un tip de patir....Finalment arriben al lloc segon relleu, amb aquestes i sense massa espera ens arriba el josep-arboix que passa el xip a la Carme, ella a córrer i la resta novament a patir.... per arribar el tercer relleu. Sort que el josep-costa es va anar preparant dins del cotxe, ja que va ser arribar, aparcar, baixar i ... ja veiem la Carme.....Relleu ràpid i cap a l’arribada.....per esperar el josep-costa just a 200 metres del final, i llavors tot l’equip plegat fa l’entrada a l’estadi...

Vull remarcar, aixó si, que l’organització sempre va estar molt atenta amb els corredors, però també vull dir que les indicacions per anar d’una relleu a l’altre eren força deficitàries.