S'acosta el dia (banyoles-B)

S’acosta el dia....

Amb això del triatló comences combinant els tres esports, i de mica en mica l’ afició es va convertint en una passió que enganxa, podríem dir que és com una droga, per acabar sent una autèntica bogeria..... però que carai!!!! Benvinguda bogeria....

Ahir dilluns 24 em van donar hora per fer-me una electromiografia, després de les radiografies i ressonàncies encara no se sap d’on em bé el problema sensorial que arrossego a la cama dreta des de fa mesos.... Com que això no serà fins el 17 d’Octubre..... m’he dit a mi mateix a disfrutar i aprofitant l’hora que em quedava lliure vaig baixar a la piscina a fer-ne 2000 (21+21).

La veritat és que estic un mica nerviós pel proper diumenge..... La il·lusió em desborda..... la distància no em treu pas la son.... el que més em preocupa és el temps (he repassat detalladament els temps de l’any passat i miro on puc estar...).

Seguint algunes indicacions que he anat trobant pels blogs , aquesta setmana descansaré del tot un parell de dies i la resta suau.....

Ja he decidit la roba que em posaré, i les rodes que portaré a la meva Pinarello-monviso que té més de 13 anys d’història ( encara l’estimo tot i que pot ser no n’estic tant enamorat com anys enrera). M’he decidit pel 13-26 que amb el 50-39 espero no tenir cap problema....

Per cert, l’any passat es va fer servir el neo-pre?

I ja per endavant us vull donar les gràcies a tots el que em doneu un cop de ma en aquest trajecte