dilluns, 29 d’abril del 2013

Mitja Marató d'Empúries. 28 d'Abril del 2013

La mitja d'Empúries ....del 2013 (1hores 42minuts 37segons)
Aquest cap de setmana toca matinar ja al dissabte. Sortim de casa a les 7 del matí juntament amb l'Oriol per anar cap a Figueres. La intenció és veure com neda l'Oriol a primera hora del matí i després rodar una mica amb la "cabra" per la carretera Figueres-Verges. La primera part surt molt bé.... ell neda els 200 papallona en 2mi22seg i s'assegura ser a Pontevedra el proper mes de Juliol per participar als campionats d'Espanya. La segona part del matí, la pluja i el fred s'encarreguen que la bicicleta es quedi dins del cotxe.
Al migdia vaig cap a l'Escala per recollir els pitralls (el meu i el de l'Elisabet), segueix plovent .... i a la tarda arriba la resta de la família.
Ja diumenge, em llevo pels vols de les 7, esmorzar de pa torrat amb oli i sal i un cafè ben carregadet, una dutxadeta i cap a la sortida. Del pis, al centre de l'Escala, fins a la sortida (ruïnes d'Empúries) hi ha uns 20 minuts. Hi arribo poc passades les 8. Deixo la bossa al guarda roba, busco un racó per fer les necessitats i a seguir la guàrdia romana pel mig de les ruïnes.
A 2/4 de 9 i alguns minuts sortida. Sortim amb l'Elisabet , força endarrerits, amb la resta de participants de la mitja i els de la marató (tinc pendent fer-la, fa temps que ho vaig dient). Fa fresca (s'agraeixen els guants que hi havien en la bossa-obsequi) , però no plou. El primer km ens surt ha 5:37 i anem plegats fins al segon km. Jo llavors decideixo anar una mica més al meu aire i metre ens acostem a Sant Pere Pescador i amb vent en contra els km's van caient una mica per sobre dels 5mi/km. De tornada, i sense canviar al ritme els km's surten una mica per sota dels 5mi/km. A partir del km 10, augmento lleugerament el ritme i començo a rodar entorn de 4:45 mi/km ... tot plegat per acabar la mitja en 1:42:37. Amb el genoll una mica carregat però menys del que m'esperava. A la tarda volia fer el que no vaig fer el dissabte, però novament la pluja no em va deixar treure la cabra del cotxe.
Propera parada.... 11 de maig.

1 comentari:

Dioni Tulipán ha dit...

Felicitats a tota la familia!!

Veo que no eres el único delfín de la familia. ¿Qué edad tiene Oriol ahora? Debes de estar orgullosísimo!!
¿Ya está pensando en Ironmans?

Recuerdo verte hace 3÷4 años con la familia y parecías ser el único atleta. No estaban muy animados de seguir tus pasos.
Poco a poco has podido colocarlos.

Felicidades!!
Dennis.