dilluns, 14 de maig del 2012

IX Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ). 12 de Maig del 2012

IX Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ) 13 hores 18 minuts 48 segons
Si, ja són cinc les meves participacions a l'IRONCAT
2008, l'estrena. 13h47mi.
2009, la confirmació. 12h32mi
2010, el vent. 13h48mi
2011, els dos minuts. 12h02mi
i així arribem a l'edició del 2012.
Crec que la preparació ha estat prou correcta, mica en mica he anat assimilant les diferents sessions d'entrenament i això m'ha fet arribar amb la moral prou alta.
De viatge cap a l'Ampolla, que compartim amb en Jan, ens trobem amb una retenció de més d'una hora.... així que hi arribem just a la cinc de la tarda que és l'hora que comença el briefing, aquesta vegada a l'hotel Flamingo. Poques variacions respecte els anys anteriors. Una vegada acabada la xerrada aprofito per saludar a tots els companys i amics. Tot seguit anem a l'Hotel Rocaplana per deixar-hi les maletes i alhora guardar la bicicleta al garatge reservat per l'ocasió. S'acosten les vuit del vespre i amb aquestes arriba la meva germana Montse i el meu cunyat Francesc. I, per no perdre el costum, anem a la pizzeria IGLÚ, que sembla que ja ens esperen, per fer un bon sopar (amanida+espaguettis+una mica de vi) i una bona xerrada. A les 10 a l'habitació i tot seguit arriba l'Oriol i l'Elisabet. Orgnitzem habitacions: Oriol i jo, Elisabet i Jan. No és que dormi molt, per si més que altres vegades...
A 3/4 de 5 em llevo, no m'ha calgut el despertador. Una dutxadeta i baixo a esmorzar. Tot seguit pujo a l'habitació ... desperto a l'Oriol ... vaig a buscar la bicicleta al garatge ... espero que siguin les 6 ... entro el box i ho deixo tot llest. A 1/4 de 7 torno a l'habitació, em poso el neoprè i juntament amb l'Oriol anem cap a la sortida. A falta d'uns 10 minuts per les 7 em poso a l'aigua per ajustar-me el neoprè, tot bé. Surto de l'aigua i ja veig part de la família .... sense comentaris!!!!
A les 7 sortida ... vaig a buscar la primera boia ... em noto bé tot i que en aquest tram faig una petita glopada d'aigua. Vaig a buscar la segona boia, bon ritme, respirant bi-lateralment, aixecant el cap per no fer més metres, .... i mica en mica em vaig creixent ... no m'entre gens d'aigua a les ulleres. De la segona boia a la tercera i de la tercera a la quarta. Primera volta completada .... La segona volta el mateix guió i durant la tercera em vaig imaginant com he de fer la transició pèro amb tanta imaginació cau un altre glop d'aigua. Amb aquestes s'acaba la tercera volta i comença la transició que porto a terme tal com m'he anat imaginant .... surto de l'aigua ... em trenc la part de dalt del neoprè ... arribo a box ... em trenc les ulleres, els gorros i els taps ... ho poso dins de la bossa ... m'acabo de treure el neoprè i la samarreta ... em poso el matamosquits ... la cinta del pulsòlmetre ... el mallot ... els mitjons ... les sabates ... les ulleres i el casc ... agafo la bici i a pedalar.

Comença la primera de les sis voltes (cada volta té 30km's). Velocitat correcta ... just una mica per sobre de 30km/h ... faig una primera parada (necessitats menors).... i em menjo una primera barreta. De moment el dia acompanya però em temo que el vent acabarà apareixent. Comença la segona volta i el guió és calcat a la primera. A la tercera volta començo a notar l'aire tot i que sóc capaç de mantenir el ritme de 30km/h. A la quarta volta l'aire-vent ja és present ... a l'anana la velocitat baixa a 27km/h mentre que la tornada només és de 31km/h. Mica en mica em trobo que l'estómec es va tancant i em costa ingerir ... Durant la cinqueta volta es pot dir que el vent ja és del tot present ... dificultant l'anada i no podent recuperar a la tornada. Amb aquestes començo la sisesa volta ... i se que estaré dins de l'objectiu ... Ara bé, a falta d'uns 5km's m'ataca un grup d'abelles-borinots. Conseqüència ... picada al llavi i al tormell. L'Ironcat té aquestes coses.

Amb tot, arribo a la transició, em canvio de roba, i tot il·luisonat començo la marató. M'he preparat per córrer bé després de pedalar i per tant penso que puc fer una bona marató. Però ailàs!!!!! les cames no responen i jo no entenc que em passa ... intento córrer a ritme tronton i em costa un munt.... A poc més de la meitat de la primera volta (són 6 voltes de 7km's) passo per davant de l'Hotel Flamingo i veig que el panel informatiu diu 39º. Tot són pensaments negatius ... si això fossin les olimpiades ajornarien la marató... però això és l'Ironcat ... veig alguns companys que ho deixen ... penso que no els falta raó ... ploro per dins ... veig a l'Elisabet i li demano si vol que ho deixi ... em diu que em deixi d'objectius (volía baixar de les 12 hores) i que aquests passin a ser acabar la prova ... així que .... calculo els km's que em falten ... ho divideixo per les hores que em queden ... i ja sé els km's que he de fer cada hora ... i 60 dividit pels km/h tinc el ritme ... objectiu ... tots els km's per sota de 10mi/km ASSOLIBLE ... així que em dic som-hi ....per acabar a un ritme de 7mi54seg/km.

Content per haver acabat, per haver pogut compartir una vegada més una experiència màgica, per haver sabut redefinir els objectius, .... I sobretot.... content per haver-me quedat ganes de tornar-hi!!!!!!
Natació 1h12mi ; Ciclisme 6h36mi (inclou les dues transicions) ; Running 5h30mi
Video de la prova
Resum fotogràfic

5 comentaris:

Ironcraig ha dit...

Tu si que ets gran, molt gran :-) Felicitats company!! a veure si algun dia hi puc tornar i compartir aquesta experiència amb tu i els teus.
Molts records a la família.
Òscar

Carles ha dit...

Moltes felicitats Josep Maria!!! Ets enorme!!!! T'admiro moltissim!!! Gent com tu fa que puguis veure les coses positivament! Repeteixo, moltissimes, moltissimes felicitats!!

Carles Carbonell

Ana ha dit...

Muchas felicidades! Como buen crack te creces ante las adversidades. Enhorabuena por ser finisher de nuevo!

Dioni Tulipán ha dit...

Felicitats Josep-María !!

Ya has visto, objetivo principal conseguido..que con estas condiciones era imposible aspirar a sub 12h. Veo que no pierdes la habilidad mental.. a pesar del cansancio!!
Con una entrenadora como la tuya..no existe la posibilidad del abandono ;-)

Roger ha dit...

Veien el video em quedo amb un detall. L'expresió de felicitat a la teva cara al acabar la prova.
Autorealització.