jmmf - impossible és inimaginable, imaginable és possible

Mitja de Ripoll. 15 de Novembre del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 16 Nov 2009 21:10:00 +0000

Mitja de Ripoll. 15 de Novembre del 2009
Després del Mèdoc, després de la grip (A-B-C (?)), després de no poder córrer el córrer per córrer, després de fitxar pel club "Triatló FisioRutuPujol, m'arriba la mitja de Ripoll.

M'havia fet il·lusions amb aquesta mitja, on hi tinc la meva millor marca amb 1h29mi, però la realitat em va situar a lloc. La grip em va deixar una mica tocat, així que la idea és clara. A fer un bon rodatge.

A les 8 del matí, després de l'habitual esmorzar passo a recollir en Joan, per anar plegats cap a Ripoll. Recollida de dorsals, preparatius previs, i comentari de la jugada amb l'Óscar i el seu amic Roger.

Ja pels vols de les 10, a deixar la bossa al guardarropia, on aprofito per saludar al Xavier i a la Marta, i cap a la sortida on ens trobem tots plegats per comentar la jugada.....

Poc després de les 10 comença la cursa on segueixo fil pel randa el guió que m'havia escrit, entre 4:15 i 4:30 van caient tots els km per acabar amb una mitjana de 4:27 i fer un temps total de 1h 34 mi.
Tot plegat espero que hagi estat un bon rodatge per la mitja de Vic, el proper 20 de Desembre.

Resum d'Octubre

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 01 Nov 2009 18:52:00 +0000

Resum de Setembre

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sat, 03 Oct 2009 10:30:00 +0000

Marathon du Médoc ( Pauillac-Bordeaux-France) . 12 de Setembre del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 14 Sep 2009 19:29:00 +0000

25 Marathon du Médoc

Moltes han estat les experiències viscudes aquest cap de setmana, així que, anem a posar-les en ordre.
Sortim el divendres al matí, a les vuit, per anar a la marató del Médoc. Durant el trajecte fem una parell de paradetes i això fa que pels vols de les 6 de la tarda ja estiguem a Pauillac recollint els dorsals. L’ambient és festiu, però no molt diferent al que he viscut en altres maratons. Ja prop de les 7 de la tarda acomiadem al Josep i la Maria que han decidit passar la nit en un “Chateaux” i quedem emplaçats per l’endemà. La resta, les famílies Carme-Toni-Ferran-Eudald, Mercè-Joan-Martí-Irene i Elisabet-JosepMaria-Oriol-Jan-Martina ens dirigim a Hourtin, a uns 25 km, on tenim l’allotjament en el càmping “Les Ournes”. Deixem les coses...i cap a sopar. Ens recomanen una pizzeria que es troba a uns 10 minuts caminant.... una vegada instal·lats, un bon plat de pasta acompanyat d’un bon vi, és el menú de la majoria.
Ja de fosc tornada al càmping i primera sorpresa, ningú dels 13 membres de l’expedició és capaç de trobar els “bungalows” on estem allotjats. Fa riure, però el temps passa i la caminada s’allarga. Finalment en Toni, en un moment d’inspiració resolt la situació. Us puc assegurar que el bon vi no hi va tenir res a veure..... .
El dissabte dia 12, juntament amb la Carme i el Joan (la resta dels membres de les famílies es queden al càmping) ens dirigim de nou a Paulliac on arribem a les vuit. Deixem el cotxe a les afores i comencem els preparatius. Segona sorpresa... la Carme s’ha deixat el dorsal al càmping... Sense dubtar gens ni mica truquem al Toni (el seu home) que després de fer baixar algun que altre Sant... arriba amb el dorsal just a 2/4 de 9 i se'n torna al càmping. Entretant s’afegeix el Josep que ha dormit com un senyor al “Chateaux”.
Ja tots quatre, ens apropem a la sortida.... i renoi.... ara si, l’ambient que es respira no té res al veure amb el de les altres maratons viscudes. La pràctica totalitat de la gent (unes 8000 persones) va disfressada.

A les 9 estem ja en posició de sortida que no és fins a 2/4 de 10. Doncs bé, un espectacle de trapezistes omple aquesta mitja horeta.

I a 2/4 de 10 sortida...comença la marató.... comença l’espectacle. Sempre, tots quatre plegats, anem fent els quilòmetres i anem comentant l’originalitat de les disfresses, des de les més minimalistes fins a les més carregades.

Pels voltants del km 17 ens entrevista la tv francesa....

És la pròpia marató la que et marca el ritme, uns 6:30 mi/km, la que fa que els quilòmetres passin i tu no te n’adonis, la que et fa preguntar si podràs tornar a fer una marató “normal”.......

Em va agradar molt veure com altres participants, amb bones marques en les maratons “normals”, són capaços de gaudir de la festa deixant de banda aquell esperit més competitiu que sovint ens acompanya.

I com aquell que no vol la cosa... s’entra en els darrers 20 km.... i aquí si.... les degustacions són tan seguides que cal saltar-se’n algunes .... quan deixes de sentir un grup de música ja comences a sentir el següent, l’animació és total. Cada 2 -3 km un equip mèdic pels massatges.

En els darrers 5 km la culminació...... primer un tallet de pernil...... i just quan deixes de notar els gust salat a la boca, et trobes amb les ostres (vaig menjar-ne 5) amanides amb llimona i acompanyades de vi blanc..... i quan les ostres ja estan una mica avall.... arriben els trossos d’entrecot amb vi negre. I com no.... per acabar un gelat de xocolata.

Al km 42 trobem unes noies que ens netegen la cara i ens perfumen... per tal d'arribar tips i nets a la línia d’arribada on ens esperaven les nostres famílies.

En Joan ha pogut fer la primera marató, la Carme i el Josep han fet de la marató una festa... i jo m’ho he passat molt i molt bé.

Salut i km.

Fotos de la marató del Mèdoc

medoc-2009-fotos

Diploma de la marató del Mèdoc

Traçat de la marató del Mèdoc
Directament a wikiloc

Resum d'Agost

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 31 Aug 2009 20:58:00 +0000

II cursa de la guilla ( Folgueroles) . 30 d'Agost del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 31 Aug 2009 08:04:00 +0000

II cursa de la guilla
( 25 km i 1100 m en + i 1100 m en -)

Després de passar uns dies a Alemanya i visitar la fabrica de bicicleta Canyon, on vaig poder provar el model que m’agradaria tenir al garatge de casa....

em tocava fer la tirada llarga per preparar la marató del Médoc del proper 12 de Setembre...

Així que, aprofitant la bona entesa amb el meu company i amic Josep A. decidim participar a la cursa de la guilla

Em llevo a dos quarts de set, faig l’esmorzar habitual i pels vols de dos quarts de vuit en Josep em passa a recollir per anar plegats a Folgueroles que es troba a uns 6 km de Vic. Recollida dels dorsals, darrers preparatius i a poc més de dos quarts de nou sortida de la cursa que discórrer pel parc natural de les Guilleries-Savassona. Han estat 25 km, passat per camins que coneixia i d’altres que no. Gaudint d’unes vistes formidables (Sau, Cingles de Tavertet,....). Grimpades de certa consideració (sort de la corda que ha posat l’organització). I tot això amb la companyia del Josep amb qui al llarg de tota la cursa hem anat fent tot tipus de comentaris. Tot plegat ens ha permès fer un top-10, això si... començant pel darrera ....Classificació

En definitiva... una bona cursa, amb molt bones sensacions. Ara ens espera el Médoc.

Resum de Juliol

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sat, 01 Aug 2009 15:45:00 +0000

Resum de Juny

noreply@blogger.com (josep-maria) — Thu, 02 Jul 2009 08:25:00 +0000

Resum de Maig

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 01 Jun 2009 17:30:00 +0000

VI Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ). 16 de Maig del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Tue, 19 May 2009 14:21:00 +0000

VI Ironcat ( 3.800 + 180 + 42,2 ) 12 hores 32 minuts

Com m’agrada aquesta prova!!!! Si, he disfrutat molt i molt... , i també he après moltes coses... sobretot de les petites errades que un va cometent al llarg del dia. Però anem a poc a poc.

Després d’un hivern amb força problemes a l’esquena arribo a l’ironcat amb allò que es diu: els deures fets, justets, però fets. El dissabte a la tarda “breafing” per a recollir el dorsal i comentar els petits canvis respecte a l’edició de l’any passat. Aprofito per saludar al Carles, al Jordi, al Roger ..... i d’altres coneguts que tot i veure’ns només un cop a l’any, sembla com si l’any no hagués passat.

A les vuit a sopar i a les deu al llit, si a llit, que no vol pas dir a dormir. Pràcticament no vaig aclucar l’ull (primer aspecte a millorar).

A les cinc menys cinc surto de llit, que no vol pas dir que em desperti, dutxadeta, i a esmorzar. Em porto els cereals de casa (no és qüestió d’improvisar) que acompanyats del suc de taronja i el cafè llarg completen l’esmorzar.

A les sis, vaig a buscar la bicicleta al local que destina l’hotel per guardar-les i que es troba a uns 200 metres. Torno a l’habitació per agafar la bossa i cap a boxes per passar el control, deixar la bicicleta al seu lloc i enllestir els darrers preparatius.

A ¾ de 7 vaig cap a la sortida, força nerviós, tant que no m’adono que el gorro esta segellat i primer problema..... Sort del Carles que amb una gran sang freda em diu que s’obre fent.... li deixo el gorro i el gorro queda obert!!

I a les 7 en punt sortida, una sortida estranya, de cop i volta em trobo enmig de peus i mans .... així que, aixeco el cap, busco la segona boia , em situo en un lloc més tranquil·let i a la meva. Tercera boia (situada al mig del tram llarg) sense problemes, i abans d’arribar la quarta boia veig el Carles. Em passa per la dreta i sense perdre’l de vista arribem a la cinquena boia i d’aquí cap a la primera..... Primera volta feta, el Carles se’n va, i jo em lamento de la forta cremada que m’està fent el neoprè al coll. La setmana abans vaig estar nedant més d’una hora i no vaig tenir cap problema (segon aspecte a millorar, cal no estrènyer massa el coll del neoprè).
La segona volta, la faig al meu ritme.... tot plegat per acabar amb temps de 1h22mi (13 minuts de millora respecte l’any passat).

En la transició demano crema per protegir-me les cremades del neoprè, i això em fa perdre algun minutet, però era necessari.

Agafo la bicicleta i a seguir el guió.... volia marcar un mitjana de 28 km/h i ho vaig clavar. Vaig parar a la primera i a la segona volta per fer necessitats menors, vaig menjar quatre barres, beure uns quatre bidons i a cada volta tres trossos de taronja. L’organització em dona 6h33mi que faria una mitjana de 27,44 km/h, però amb aquest temps s’inclouen les dues transicions (20 minuts de millora respecte l’any passat).

En la transició em canvio de samarreta i de pantalons, però d’una manera bastant ràpida, em poso les espardenyes i a córrer. Fins el km22 segueixo el guió.... un promig de 6mi/km però començo a pagar les errades. En els avituallaments em bloquejo i bec i menjo coses que no em convenen. Entre donuts, pitzzes, barretes, gels, taronges, síndries, coca-cola, aquarius,.... em vaig liar un mica!!!! (tercer aspecte a millorar). Així que els darrers 20 km els faig majoritàriament corrent, però també algun caminant. Tot plegat per acabar la marató amb 4h35mi. (42 minuts de millora respecte l’any passat).

Així que acabo l’ironcat amb 12hores 32 minuts 43 segons (1hora 15 minuts 10 segons de millora respecte l’any passat).

ironcat-2009

Terç de Marató d’Empúries 2009. 3 de Maig del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 04 May 2009 14:03:00 +0000

Amb certs canvis logístics arribo a l’Escala, amb cotxe des Vic, el dijous 30 de Maig. Tenia previst fer-ho amb bicicleta.

El divendres, amb força vent, decideixo seguir amb els canvis. No faig natació i si 24 km de running a ritme de 5:25 /km.

Ja al dissabte, em prenc el dia de descans. Tot i així, cauen un parell d’hores del matí jugant a futbol a la platja..... A la tarda, vaig a recollir el pitrall i aprofito per berenar una mica. Llesques de pa amb tomàquet amb anxoves acompanyades d’un bon vi.

La resta de la tarda a fer volar estels i al vespre, cap al CER de l’Escala per seguir el partit.........

Ja al matí del diumenge, em llevo, segueixo els rituals habituals......i a peu vaig cap a la sortida, uns 15 minutets. Amb temps de sobres, aprofito per anar al lavabo, deixar la bossa al guarda-rroba, saludar a coneguts i amics.

És la tercera vegada que faig el terç, així que ja se que em toca.... Mentre passem per les ruïnes, em distrec i em passa un munt de gent.

I sortida, .....4:51, 4:20, 4:25, 4:27, 4:23, 4:32, 4:15, 4:16, 4:16, 4:29, 4:17, 4:21, 4:09, 4:06, i els 589 metres restants a 4:08.

Estic content del temps, de la manera com m’he trobat, i fins i tot del resultat obtingut.

Temps final 1hora 3 minuts
Lloc de la general 60 de 585
Per categories el 8 de 101

L’any vinent posaré la marató d’Empúries al calendari.....

Ara em toca força bicicleta i a esperar el dissabte dia 16.

jmmf-empúries-terç-marató-09

Resum d'Abril

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 03 May 2009 19:21:00 +0000

Duatló de Vic (7+33+4). 26 d' Abril del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 26 Apr 2009 14:57:00 +0000

Duatló de Vic (7+33+4) amb 2h11m.... i avui m'han recordat que l'infern també existeix!!!! De totes maneres he acabat sencer.... que tenint en comptes les condicions..... poca cosa més es pot demanar.

Després d’una setmana força carregada d’entrenaments em prenc la “duatló de vic”, que de fet es fa pràcticament a la porta de casa meva, com la millor manera d’acabar la setmana.

Així que després d’un bon esmorzar, cereals amb suc de taronja més cafè carregat, i una dutxadeta vaig cap a la sortida a poc més de ¾ de 10, amb la bicicleta i una motxilleta a l’esquena.

Saludo a coneguts i amics.... i sembla que tot va bé. La motxilleta no pot entrar a box, així que agafo la bossa que hi porto a dins i deixo la motxilleta al guarda-roba.

Em noto bé, però ja em diuen que en una part del circuit de bicicleta l’aigua fa de les seves. No hi dono importància

A les 2/4 de 11, sortida.... i en poc més de 30 minuts cauen els primers 7 km. Segueixo tenint bones sensacions i això m’anima.

Entro a box, agafo la bicicleta i som-hi. Conec bé el recorregut, i això em permet regular-me. Cal pujar fins a Taradell, no em passa ningú i si són molts els que deixo enrera. Pujo a la Mansa a bon ritme com bon ritme té la pluja que està caient i a més el fred m’està arribant allò que es diu als ossos. Cada vegada més fred i més aigua...... A la baixada decideixo no arriscar gens ni mica... així que em passen alguns dels que havia deixat enrera a la pujada.
Cada vegada més fred, més aigua, i fins i tot una mica de pedregada que anava acompanyada d’unes ventades que si et distreies et podien tirar a terra. Arribo a la Barita empapat, i amb un fred de .....Veig gent aturada, sento un que diu que no es troba les mans!!!! Segueixo a la meva, ... arribo a la Fullaca i d’allà toca pujar a Romagats.... Les pujades no són cap problema.... Els problemes tornen quan començo a baixar Romagats..... Novament decideixo no arriscar gens. De fet amb la tremolor que tinc de braços i mans poca cosa puc fer. Troba uns companys aturats ajudant a un participant amb vertaders símptomes d’hipodèrmica. Els demano si necessiten res i em diuen que vagi tirant ... això faig.... fins a Sant Julià i ....finalment fins a Vic. Marcant un promig de 25 Km/h quan fàcilment es podien haver fer uns 30km/h.

De nou a box, amb una transició força lenta, he hagut de buscar algú que em descordés els casc (amb les mans tan fredes era del tot impossible) em decideixo a fer els 4 km finals. La primera sensació que tinc em que no porto les meves espardenyes (amb els peus tan freds les plantilles sembles de ferro)... però sense preses i sense pauses faig a una mitjana de sota de 5 mi/km

Temps final 2hora 11 minuts
Lloc de la general 147 de 173.
Per categories el 28 de 35.
Abandonaments 56

Com a conclusió dir que estic content del temps final, que sobre la bicicleta m’he trobat molt bé, que no he arriscat per què no em calia....Estaré a la sortida de l’IRONCAT i .... .per què no????? A l’arribada.

Resum de Març

noreply@blogger.com (josep-maria) — Tue, 31 Mar 2009 13:36:00 +0000

Marató de Barcelona. 1 de Març del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 02 Mar 2009 15:45:00 +0000

La marató de Barcelona....del 2009 (3h 36minuts)
Començaré parlant del divendres on després de dinar baixo cap Barcelona per recollir el pitrall i passejar-me una mica per la fira del corredor.
Al no haver-hi massa gent tinc l’oportunitat de que m’analitzin la trepitjada i alhora de veure una gravació del meu estil de córrer. No anem bé penso..... i m’arrepanteixo de no haver-me fet revisar les plantilles. Les imatges mostren una pronació poc corregida. Caldrà buscar-hi remei aviat.

Ja al dissabte la família es parteix en dos blocs.... L’un baixa a Barcelona en tren i l’altre, en Jan i jo, va a Viladrau per jugar, en Jan, un partit de Futbol sala. Acabat el partit ens trobem tots a Barcelona, pels vols de les dues per dinar.
Tarda tranquil·la i de passeig per la capital.

El diumenge em llevo a les 6 i segueixo el rituals per una prova d’aquesta característiques. Cereals, suc de taronja i cafè llarg són el meu esmorzar. Una dutxadeta i cap a buscar el metro deixant tota la família encara dormint!!!!
Clínic-Sants Estació-Plaça Espanya és el recorregut.

Arribada al pavelló pels vols d’un quart de vuit per seguir, ara, els rituals d’equipació. Vaselina, pulsòmetre, ..... Decideixo emportar-me tres gels, tres “xupatins” i una moneda de dos euros. Mentre ho vaig preparant tot em vaig menjant una barreta energètica amb una mica d’aigua. Ja tot preparat vaig a deixar la bossa i visita al lavabo.

Passades les vuit m’encaro per sortir del pavelló enmig d’una aglomeració de gent. Uns volien entrar i uns altres volíem sortir.

A falta de 5 minuts entro al calaix i espero la sortida. Em situo entre els globus de 3:30 i 3:45 i anant per lliure.

I sortida ... 5:03 , 5:03 , 5:06 , 5:11 i 5:03 i ja tenim els 5 primer km amb un temps de 25:30.
4:59 , 4:52 , 4:46 , 4:57 i 4:47 i ja en tenim 5 més amb un temps de 24:24.
Seguim amb 5:04 , 4:52 , 5:01 , 5:07 i 5:09 per 5 més amb un temps de 25:14.
I en general molt cómode... 4:58 , 4:48 , 4:56 , 5:04 i 5:03 i ja en tenim 5 més amb un temps de 24:51
Per tant tinc els 20 primers amb 1:39:59

4:47 , 4:49 , 4:52 , 4:58 i 4:54 i ja en tenim 5 més amb un temps de 24:23.
Seguim amb 4:49 , 4:55 , 5:07 , 4:55 i 5:00 per 5 més amb un temps de 24:49.
Estic content amb mi mateix, l’esquena no em fa mal i em vaig fixant com trepitgen els altres corredors i n’hi per tots els colors!!!! De totes maneres penso que he de revisar el tema de les plantilles.

Amb 5:09 , 5:04 , 5:10 , 5:12 i 5:16 per 5 més amb un temps de 25:53. Aquí m’he deixat portar pel pulsómetre. M’havia proposat no passar de 175 ppm i en alguns moments sonava l’alarma... així que he hagut d’afluixar una mica.
Amb 5:17 , 5:16 , 5:14 , 5:15 i 5:16 per 5 més amb un temps de 26:21.
Aquí si que el pulsómetre m’ha marcat el ritme del tot ja que es pot considerar que la mitjana d’aquest 5 km en quan a pulsasions ha estat de 175.
Així que els 20 següents han estat amb 1:41:26

I per acabar amb uns 5:21 , 5:05 i 4:19 (per 839 metres)

En total 3:36:09 segons, deu minuts menys que l’any passat i dos més que a Saragossa, però així si... amb un molt bon regust.

M’agradaria poder baixar algun dia de les 3:30, però em calen millorar algunes coses.... temps al temps.
Vinga salut i km.

Us deixo amb un resum fotogràfic

jmmf-barcelona-marató-09

Resum de Febrer

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 01 Mar 2009 18:32:00 +0000

Mitja de Granollers. Febrer del 2009

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 02 Feb 2009 20:54:00 +0000

La mitja de Granollers....del 2009 (Sub 2 hores... 1h 59minuts)
El passat més d’Octubre i després de fer la inscripció vaig comentar al Josep i a la Carme, companys de feina, que aniria a Granollers a la fer la cursa amb ells i plegats. I així ho he fet...... Sense cap tipus de pressió, disfrutant en tot moment de la companyia, de la gent, de l’entorn,.... he fet una mitja com no havia fet mai. I la veritat és que també m’ha agradat....

Els primers dos quilòmetres i mig, els hem fet amb la companyia d’en Toni i en Ferran que per primera vegada s’estrenaven en una cursa de 5km. El ritme ha estat molt tranquil (6:29 i 6.23) , llavors i de manera molt suau l’hem anat augmentant per acabar amb un promig final de 5:37 que ens ha permès baixar de les dues hores. Objectiu assolit!!!

Molt content per ells i content per mi....per haver sabut córrer d’una manera diferent a la que feia darrerament i també haver sabut disfrutat. Ara toca esperar com respon la lumbàlgia i acabar de decidir la participació a la marató de Barcelona.

Salut i km.

Resum de Desembre i anual

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 04 Jan 2009 22:02:00 +0000

I pel que fa el mes de Desembre, uns volums correctes per unes sensacions millorables. La maleïda lumbàlgia no em vol deixar.... així que he decidit parar uns 6 dies per veure com va la cosa....

p.d.us deixo el fitxer de tot l'any en format excel

Resum de Novembre i CATEDRÀTIC

noreply@blogger.com (josep-maria) — Fri, 05 Dec 2008 23:46:00 +0000

Esportivament podríem dir que aquest no ha estat una dels meus millors mesos. Tot i així en vull fer una lectura positiva.
M’ha servit per repassar totes les proves en les que he participat al llarg del 2008 i que carai!!!! n’estic orgullós i molt satisfet.
Mitja de Sitges, Mitja de Granollers, Marató de Barcelona, Duatló de Banyoles, Duatló de Vic, IRONCAT, Cursa de Policies, Triatló B-Banyoles, Triatló de Tossa i Marató de Saragossa crec que fan un bon bagatge.

Alhora m’ha portat una millora considerable de la maleïda lumbàlgia que arrossego des de principis d’Octubre. Les molèsties són pràcticament inexistents quan nedo i quan corro. No puc dir el mateix de quan vaig amb la btt (no he agafat encara la de carretera). I això és curiós, ja que no he modificat cap mida de la bicicleta i a principis d’any no m’havia donat cap molèstia.... Serà l’edat?. Potser em cal modificar algun ajust de la bicicleta? No ho sé... de moment esperaré una mica.

I en l’àmbit més acadèmic estic molt i molt content per haver assolit el grau de catedràtic. No hi havia massa places i molta era la gent que s’hi presentava així que la satisfacció és encara més gran.
Vull agrair a la gent que viu al meu costat. I com moltes coses a la vida hi ha fets aparentment insignificants que acaben sent determinants.
Jo no tenia molt clar si presentar-me a l’oposició, i la frase d’en Lluís va ser determinant “no tens res a perdre, i d’aquesta manera tindràs tota la paperassa endreçada” Gràcies Lluís.
I una vegada dins del procés, no veia molt clar fer el projecte, i la frase d’en Joan va ser també determinant “si fas els projecte sempre tens la possibilitat de sumar alguna cosa.... el projecte no resta” Gràcies Joan.
Aquí però, vull admetre que vaig cometre una errada. Per obtenir la màxima puntuació jo havia de treure un 0,35 del projecte. Vaig preparar un projecte per 0,4, segons el meu criteri, i em vam posar un 0,3 així que vaig deixar de sumar un 0,05. Per sort no ha estat determinat ... però aquestes errades no es poden cometre. La gent va a la centèssima.

Us deixo amb una imatge del matemàtic Evariste Galois ..i si alguna hora us vaga... llegiu la seva bibliografia.... val la pena.

Resum d'Octubre

noreply@blogger.com (josep-maria) — Thu, 30 Oct 2008 08:09:00 +0000

Resum de Setembre

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sat, 04 Oct 2008 09:42:00 +0000

Marató de Saragossa. 28 de Setembre del 2008

noreply@blogger.com (josep-maria) — Mon, 29 Sep 2008 19:22:00 +0000

La marató de Saragossa....del 2008 (3h 34minuts)

Aquesta vegada anàvem a Saragossa una mica en "plan expedició". Aquesta estava formada per quatre famílies amb un total de divuit membres (2+3+4+4+5) i corrent un membre de cada família.... així que la cosa estava entretinguda.

Arribem a Saragossa a primera hora de la tarda, fem trobada a l’Hotel i plegats anem a recollir els dorsals en un centre comercial que es trobava a uns 20 minuts. Tornada a l’hotel i cap a sopar on pasta i pizzes formen el menú.

Ja diumenge, em llevo a les 6, dutxadeta i cap a esmorzar que per no variar massa va està format pels cereals, el suc de taronja i el cafè llarg. A dos quarts de vuit agafem un taxi i cap la sortida. Lavabos sense massa cues, i servei de guarda-roba són el previs.....acompanyat del nerviosisme que m’acompanya sempre abans d’una marató.

A les 9 sortida i ja noto d’immediat que tinc una pedreta dins de l’espardenya del peu dret.... "anem bé".... , i mentre penso que faré em surt el 1Km per 5:01. Durant el segon paro en una vorera em trec l’espardenya, la pedreta em poso de nou l’espardenya i tot plegat amb no més de 10 segons. Satisfet de l’operació acabo el 2Km novament amb un 5:01.... anem bé penso. Però... em noto frenat i em deixo anar una mica més. 3Km-4:40, 4Km-4:28, 5Km-4:42, 6Km-5:16 (inclou paradeta per augmentar el cabdal de l’Ebre), 7Km-4:47, 8Km-4:56, 9Km-5:05, 10Km-4:58, 11Km-4:59, 12Km-4:58, 13Km-4:51, 14Km-4:23, 15Km-4:51, 16Km-4:33, 17Km-4:45, 18Km-4:50, 19Km-5:01, 20Km- 4:51, 21Km-4:51

Superada la mitja marató i trobant-me com mai... penso que puc intentar fregar el sub3:30 així que em dic som-hi. 22Km-4:41, 23Km-4:37, 24Km-4:49, 25Km-4:54, 26Km-4:57, 27Km-4:52, 28Km-4:52, 29Km-4:55. Aquí començo a notar els Km i a més em desmoralitza una mica el fet que tinc uns 350 metres desfavorables entre el que em marca el meu gps-pulsòmetre i el que diuen el cartells de la cursa...i com aquell qui no vol la cosa el ritme es comença a enlentir-se.
30Km-4:59, 31:4:57 encara tinc marge.....32Km-5:02, 33Km-5:09, 34Km-5:08 i aquí se m’acaba la gasolina i entro en reserva..... 35Km-5:17, 36Km-5:26, 37Km-5:10, 38Km-5:37, 39Km-5:44, 40Km-5:45, i ja només penso en acabar.... i com de just que vaig.... 41Km-6:05 i 42Km-5:59.

Tot plegat per acabar els 42,63 Km que m’ha marcat el Forerunner amb 3:34 a una mitjana de 5:01....i content si... molt content.....Una altra al sac.

I Triatló de Tossa de Mar (1500 + 43 + 10)

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 14 Sep 2008 15:35:00 +0000

Dissabte, 13 de Setembre del 2008

Em feia il·lusió participar en aquesta triatló, en la seva primera edició. Però havia llegit en diferents fonts que el tram de ciclisme era dur i amb un descens força perillós. Així que, aprofitant la festivitat de la diada 11 de Setembre, vam anar tota la família a Tossa i mentre ells es van quedar a la platja vaig fer una volta al circuit. I si, el circuit no és fàcil i en el descens cal anar amb compte.

El divendres a la tarda faig els preparatius que amb això del triatló no són pocs... ho carrego tot al cotxe i a esperar el dissabte.

Em llevo a 2/4 de 6, i després d’una ràpida dutxadeta, esmorzo els cereals amb el suc de taronja i un cafè llarg. Agafo el cotxe i cap Tossa de Mar on arribo a 2/4 de 8. Aparco al lloc indicat per l'organització, i vaig cap a la sortida on ja es comença a respirar l’ambient previ a la prova.
Pregunto si el neoprè és permès, o no. Primer si, després no i finalment es confirma que és opcional. Així que ho tinc clar. Vaig a prendre un cafè carregat i torno a l’aparcament, agafo la motxilla, la bicicleta i cap a boxes.

Passo el control i busco el meu lloc, i renoi quin espai més petit, però bé.... és el que hi ha. Col·loco totes les coses segons tenia previst, em començo a posar el neoprè, vaig a la línia de sortida per mullar-me una mica i acabar d’ajustar el “traje” a dins de l’aigua i en un moment de distracció faig una glopadeta d’aigua salada. Però bé, el mar té aquestes coses.

Poc abans de ¼ de 10 tenim la sortida, platja - boia 1 - boia 2 - platja (diuen 750) i tornem-hi a fer la segona volta platja - boia 1 - boia 2 - platja. A la sortida cometo un error, em trec les ulleres i els taps de les orelles i ho guardo a la ma, però problema... només em queda un ma per començar a treure’m el neoprè.... Faig el que puc i quan arribo a boxes completo la feina.

T1, transició lenta, però segura. Crec que he fet el que tocava, només que ho hauria de fer més ràpid....

Comença el tram de bicicleta i em passa un individu que em fa pensar, .... ja l’atraparé, em passa una altre i tres quarts del mateix, i arriba un tercer i aquest si, m’enganxo, parlem i comencem a fer relleus i avançar gent i gent.
Al tram final de la pujada de l’alt de Sant Grau em trobo amb el Roger (bona triatló Roger), fem un tros plegats i arribo a dalt una mica per davant de la gent amb que havia fet part de la pujada. Així que baixo sol i amb precaució, tot i així no em passa ningú. Finalment arribo a la carretera Sant Feliu de Guixols-Tossa on m’incorporo. Carretera molt transitada i tot sol, i després de passar a uns tres triatletes més arribo Tossa.

T2, novament transició lenta, però segura. El fet que el meu espai per la bicicleta i estès ocupat per una altra m’ha fet perdre força temps. Volia deixar ben aparcada la nova màquina!!!!

Començo el tram de córrer i aquí si que com un rellotge faig els 10 Km voltant als 50 minuts i a un ritme molt constant.

Temps final 3hores 12minuts. Lloc de la general 123 de 166. Per categories 26 de 38

Com a conclusió dir que estic content de les sensacions. Només em noto una mica l’esquena carregada, la part baixa (lumbars) , i em fa falta aclarir si és de la posició sobre la bicicleta o bé algun altre motiu.
Si es tractés de la posició sobre la bicicleta tinc vàries opcions , a) avançar el seient, b) pujar un mica l’altura del manillar, c) baixar l’alçada del seient, d) posar una potència un xic més curta. En fi, tinc joc.

Ara a preparar la marató de Saragossa (28 de setembre).

Reflexions sobre l'ironcat 2008

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 31 Aug 2008 18:26:00 +0000

La història del meu primer IRONCAT

Totes les històries deuen tenir un inici, o no.... per que la meva, si el té, no se massa on anar-lo a buscar.
Pot ser, va ser el 1992, quan en alguna de les llibreries que vaig visitar durant el mes que vaig passar a l’Anglaterra em va caure a les mans una llibre que explicava la història de l’Ironman de Hawai amb unes fotografies i relats de vivències personals que no et deixaven indiferent. Cert és però, que m’hauria agradat veure’m retratat en alguna d’aquelles històries. Ara bé, tot i que la part de bicicleta si la veia possible, ja que malgrat haver estat un ciclista juvenil força dolent, les meves cames acumulaven bastants quilòmetres, pel que fa a les altres especialitats, mai havia nedat més 200 metres sense parar i en prou feines havia fet més de 10 km seguits per asfalt. Tot plegat un miratge, i així la meva vida esportiva va continuar força aturada i vivint dels records de ciclista juvenil.

Ara bé, al 1994 decideixo comprar-me una nova bicicleta de carretera, la Pinarello-Monviso i portar de nou a l’asfalt el somnis de juvenil. Diferents marxes cicloturístiques, com ara la Quebratahuesos, Les 3 Nacions, les Rutes del Montseny, La Gitana, la Marmotte, ... van formant part del meu pòsit esportiu i paral·lelament em vaig introduint al món del running debuntat a la mijta marató de Roda per seguir amb la marató de València, Barcelona i Vic totes tres al 1997.

Tota aquesta efervescència esportiva però, s’acaba i de bon grat, a l’Agost del 1998 amb l’arribada de l’Oriol, el Febrer del 2000 d’en Jan i al Setembre del 2001 de la Martina. El dia a dia ja es tota una autèntica competició, però amb la il·lusió tot és fa possible. Per altra banda, la salut em dóna una parell d’avisos que em deixen una mica, o millor dit força, tocat..... fins que al 2006 arriben els Reis d’Orient (que savis que són) i em deixen una raqueta de tennis amb l’obligatorietat d’inscriure’m al torneig del club. Així que ja em teniu amb 40 anys i fent una prova de nivell per saber a quin grup quedo enquadrat. I sense fer-ho malament del tot, va ser una manera de recuperar l’activitat esportiva.

Amb l’arriba de l’estiu d’aquest 2006, començo a trobar una mica de bon gust a la piscina i tot solet ja soc capaç de fer 1.500 metres. Fàcilment m’adono però que em cal algú que em doni consells importants i amb aquestes “contracto” en Roger Costa per tal que em faci 10 sessions de mig hora. Les fem entre el Setembre i Octubre i quin encert!!!! En el meu estil de natació hi ha un punt d’inflexió, pot ser no milloro massa en velocitat, però renoi... sóc capaç de sortir de l’aigua després de 2.000 metres sense massa cansament. Encara recordo en la darrera sessió que li vaig demanar ... i ara que em cal fer? i ell em va respondre... ves fent metres . I això és el que he anat fent fins ara.
Entretant vaig combinant el running amb la bicicleta de muntanya i de mica en mica torno a participar en algunes proves. Primer de 10 Km, seguint la mitja de Roda de Ter, la de Ripoll,... Tot plegat una bona manera d’acabar el 2006.

Ja al 2007, vaig continuant amb l’activitat tenística, acabant fins i tot tercer de la meva categoria-nivell, però amb les mires més obertes....segueixo nedant, segueixo corrent.... assumint cada vegada més la distància de la mitja marató...fent les de Terrassa, Granollers,... i marcant-me com a objectiu la marató de Barcelona del 2007. Un mes abans però, just després de la mijta de Granollers, m’adono que encara no ha arribat l’hora i així que ... tot i haver pagar la inscripció no hi participo. Tot i així... continuo progressant i disfrutant ...
Participo en un test de Neoprens a Mataró amb el Marcel Zamora, Pilar Hidalgo, David Castro,.... passo el primer cap de setmana de Maig a l’Ampolla per veure in-situ l’ironcat .... i .... imaginable és possible..... així que per què no provar-ho?....

jmmf-ironcat-2008

Resum d'Agost

noreply@blogger.com (josep-maria) — Sun, 31 Aug 2008 18:17:00 +0000