Aquesta vegada començaré dient que NO tinc la intenció de tornar-hi l'any vinent....
I si, ja són vuit les meves participacions a l'IRONCAT
2008, l'estrena. 13h 47mi.
2009, la confirmació. 12h 32mi
2010, el vent. 13h 48mi
2011, els dos minuts. 12h 02mi
2012, el de la calor. 13h 48mi
2013 ...per anar sumant. 12h 17mi
2014 i seguim. 12h 19minuts
i així arribem a l'edició del 2016.
Seguint una preparació similar a les dels anys anteriors i amb una millora en la meva dieta gràcies a la Sandra Fondós, em presento a l'Ampolla per fer el meu vuitè Ironcat amb dos objectius clars. 1.Gaudir de la cursa 2. Acostar-me, i si és possible, baixar de les 12 hores. Els objectius dels darrers anys. El primer objectiu l'havia aconseguit sempre, el segon mai.
Surto el divendres 27 de Vic a 2/4 de dues direcció a l'Ampolla i per allò d'evitar el peatges passo per Manresa i Igualada.
Viatge tranquil i amb bones sensacions. Arribo a l'Ampolla poc després de les quatre i aparco còmodament a la zona que tenia previst, a uns 100 metres de l'Hotel Rocaplana. M'arribo fins a l'hotel per deixar-hi les maletes i anar tot seguit cap al briefing que té lloc a l'Hotel Flamingo a les 5 de la tarda. I arribo força abans, això em permet fer-la petar amb els amics i coneguts i alhora agafar el pitrall abans no comencin les explicacions. Molt poques variacions respecte als any anteriors. Tot seguit torno a l'Hotel Rocaplana on em diuen que el garatge destinat a guardar les bicicletes ja està obert. El dubte de sempre, la deixo inflada al vespre ó bé ho faig el mateix dissabte al matí?. Finalment decideixo inflar a 7,5 bars amb la idea de dissabte al matí completar-ho fins a 8 bars.
Una vegada la bicicleta ja està a resguard espero que siguin les 8 dels vespre per anar a sopar a la pizzeria Iglú juntament amb la meva germana i el meu cunyat. Anem bé.
Sopar entretingut amb la mestressa de la pizzeria, de fet són molts anys fent el mateix ritual. Aquest any però s'hi afegeix que el seu fill és un participant més de l'Ironcat.
Abans de retirar-me a dormir, dono la pauta alimentària a seguir a la meva germana a base de patís, gels isotònics i aigua.
I a les 10 al llit,...... i com sol ser habitual davant d'un gran repte..... la son no arriba, però aquesta vegada ser que em presento a la sortida amb els deures força ben fets !!!!
A 3/4 de 5 sorto del llit, no ha calgut que el despertador sonés. Una dutxadeta i baixo a esmorzar. Esmorzo bé, a gust i menjant tot el que tenia previst (pastís hipercalòric i molt energètic acompanyat d'un bon cafè.
A 3/4 de 6 vaig a buscar la bicicleta, faig la darrera inflada (8bars llargs), torno a l'hotel a recollir la bossa i cap a box per deixar-ho tot llest. A 1/4 de 7 tot col·locat. De nou cap a l'habitació per posar-me el neoprè i donar els avituallaments a la meva germana amb qui havíem quedat a 2/4 de 7. Junts anem cap a la platja de l'Arquitecte on té lloc la sortida. A falta d'uns 10 minuts entro dins de l'aigua, fresqueta per cert, m'ajusto els neoprè, surto de l'aigua, escolto les darreres indicacions i al 7 del matí sortida. El mateix ritual dels últims anys.
Donen la sortida en el moment en que m'estava desentalant els vidres de les ulleres fotocromàtiques (per un moment vaig dubtar si havia escollit bé les ulleres fotocromàtiques per l'ocasió, enlloc de les ulleres de vidres clars), tot i així surto tranquil amb la idea de fer les tres voltes al circuït de la millor manera possible. Al finalitzar la segona volta noto com el neoprè em fa fregament al costat dret del coll, però penso que no serà res greu si tenim en compte que només queda una volta. És la primera vegada que em fa una mica de fregament. He de dir que d'aquest neoprè que tinc (zone 3 model ASPIRE) n'estic molt content. I sense masses històries acabo les tres voltes de natació amb un temps 1h06mi00seg. Posició 70, qui m'ho havia de dir a mi que tornaria acabant nadant dels 100 primers!!!!. Amb el temps he après a trobar aquell ritme de creuer que em permet anar fent metres sense massa cansament.
Sortida de l'aigua i cap a box. Arribo davant de la meva bici, em trec el neoprè i em poso el mallot de dalt. La part de baix m'acompanya tot l'Ironcat. Una transició molt correcta .. Anem molt bé segueixo pensant!!!! Tot i que la cremada al costat dret del coll és més del que m'imaginava.
Ja sobre la bici, surto al ritme que tenia previst, just una mica per sobre dels 30km/h, sense vent, parant a la primera i a la segona volta a fer necessitat menors, i menjant i bevent una mica menys del que tenia a la pauta establerta, però tot i així molt més que en edicions anteriors. Fins a la quarta volta vaig com un rellotge, però a la cinquena i sisena, ara amb una mica de vent, afluixo una mica amb la idea de baixar sencer i poder fer una bona marató. Tot plegat per acabar amb 6h16mi16seg j (s'inclouen les dues transicions), 14 minuts més que l'any passat (el meu millor registre) però si és cert que acabant molt més sencer. Transició també molt correcte. I fent números tinc pràcticament 4h35mi per fer la marató i així ser sub 12. Es tracta d'anar a uns 6:30/km.
En la primera volta assoleixo l'objectiu, en la segona també, i els ànims de la família em fan continuar tirant endavant. A cada volta segueixo el mateix ritual, gel i aigua ó isotònic segons l'avituallament. Ja a la tercera volta em costa anar tirant endavant però puc mantenir sempre el ritme. Se que ho tinc a l'abast, només cal continuar com fins ara..... corrent al llarg de tota la marató, parant només uns instants als avituallaments i amb aquestes em presento a l'arribada amb 11h57mi06seg.
Objectius assolits, he gaudit de la cursa i he aconseguit baixar de les 12 hores.
M'agrada l'Ironcat, m'ho passo bé, ens permet reunió a gran part de la família, .... però també crec que cal saber dir.... fins aquí he arribat. Amb aquest bon regust m'acomiado de la prova i crec que també de llarga distància.
Reportatge fotogràfic
Reportatge de video
Comparativa de totes les participacions
